Reixes de lluna, nit carcellera. Rere la persiana, petita. Ressonen els passos. Crido! Callo. Silenci. Dorm #tweetrelat @llmrccat #penaltuit — Tere SM (@TereSM_) July 26, 2015     Omple el carro,sense mirar. Omple el dipòsit,amb petroli tacat de sang. Omple't la boca,de paraules.I calla.#tweetrelat @llmrccat #penaltuit — Tere SM (@TereSM_) July 29, 2015 [...]

  No és el mateix el què veig que el què crec veure en els teus ulls. No és el mateix el què escolto que el què crec escoltar-te quan no et sento. No és el mateix el què desitjo que el què crec que desitjaria no haver de desitjar. No és el mateix el [...]

  Amb un ribot m’afino les arestes. Totes les espines, sang de la meva sang, cauen sobre el parquet convertides en encenalls que llançarem al foc el dia que em diguis que tens fred. Perquè cremin. Perquè deixin de ser. Per oblidar-les. Com si mai no haguessin existit. Amb eficiència quirúrgica passo el metall afilat [...]

  Era una tarda normal. No feia ni molta calor ni molt de fred. No plovia, però tampoc no feia sol. Sota un cel clapejat de núvols, el pare em va agafar de la mà i em va portar per primera vegada a navegar per l’estany. No era la primera vegada que m’hi duia, però [...]

  — Zzzzz… Zzzzz… Zz… En Frank s’acosta de puntetes. La suor li perleja el front i li goteja per la punta del nas. Va vestit només amb els pantalons del pijama, descalç, armat amb un diari amanós, enrotllat, que agafa amb decisió amb la mà dreta i que manté alçat per sobre del cap. [...]

  Tanques els ulls i deixes que el sol tímid de març t’acariciï sense timidesa. L’animes en silenci a resseguir-te els braços nus, el coll tot just desvestit de les bufandes de llana, les cames encara temoroses dels cops de vent traïdors de mitjans de març. L’escalfor t’amara en un sentiment de calma mentre les [...]

Català On Arribem amb l’Amor és una cançó intimista que reflexiona sobre fins on pot arribar l’amor quan es viu des de la calma, el silenci i la decisió conscient de quedar-se. La lletra descriu un amor discret i profund, que no necessita fer soroll ni grans promeses, sinó que es construeix a través de la presència, l’escolta i l’acompanyament mutu. La cançó explora la idea d’estimar sense presses, acceptant els silencis, el cansament i el pes del món, i convertint l’amor en un espai de repòs i refugi. Estimar no és evitar el dolor, sinó aprendre que també forma part del camí, i continuar caminant malgrat la por o la fragilitat. El tema reivindica els amors que no criden ni busquen lluir, però que resisteixen el pas del temps i esdevenen una llar interior. Finalment, expressa que l’amor autèntic no s’apaga amb l’absència, sinó que es transforma en record, llum i presència interior. El punt d’arribada és un amor que deixa de fer por i es converteix en casa. Español On Arribem con el Amor es una canción de carácter íntimo que reflexiona sobre hasta dónde puede llegar el amor cuando se vive desde la calma, el silencio y la elección consciente de permanecer. La letra describe un amor discreto y profundo, que no necesita ruido ni promesas grandilocuentes, sino que se construye a través de la presencia, la escucha y el acompañamiento. La canción aborda el acto de amar sin prisas, aceptando los silencios, el cansancio y el peso de la vida, y convirtiendo el amor en un espacio de refugio y descanso. Amar no significa evitar el dolor, sino comprender que también forma parte del camino y seguir adelante a pesar del miedo o la fragilidad. El tema pone en valor los amores que no gritan ni buscan brillar, pero que resisten el paso del tiempo y se convierten en un hogar interior. En su cierre, la canción expresa que el amor verdadero no se apaga con la ausencia, sino que se transforma en memoria, luz y presencia interior. El destino final es un amor que deja de dar miedo y se convierte en hogar.

Català On Arribem amb l’Amor és una cançó intimista que reflexiona sobre fins on pot arribar l’amor quan es viu des de la calma, el silenci i la decisió conscient de quedar-se. La lletra descriu un amor discret i profund, que no necessita fer soroll ni grans promeses, sinó que es construeix a través de la presència, l’escolta i l’acompanyament mutu. La cançó explora la idea d’estimar sense presses, acceptant els silencis, el cansament i el pes del món, i convertint l’amor en un espai de repòs i refugi. Estimar no és evitar el dolor, sinó aprendre que també forma part del camí, i continuar caminant malgrat la por o la fragilitat. El tema reivindica els amors que no criden ni busquen lluir, però que resisteixen el pas del temps i esdevenen una llar interior. Finalment, expressa que l’amor autèntic no s’apaga amb l’absència, sinó que es transforma en record, llum i presència interior. El punt d’arribada és un amor que deixa de fer por i es converteix en casa. Español On Arribem con el Amor es una canción de carácter íntimo que reflexiona sobre hasta dónde puede llegar el amor cuando se vive desde la calma, el silencio y la elección consciente de permanecer. La letra describe un amor discreto y profundo, que no necesita ruido ni promesas grandilocuentes, sino que se construye a través de la presencia, la escucha y el acompañamiento. La canción aborda el acto de amar sin prisas, aceptando los silencios, el cansancio y el peso de la vida, y convirtiendo el amor en un espacio de refugio y descanso. Amar no significa evitar el dolor, sino comprender que también forma parte del camino y seguir adelante a pesar del miedo o la fragilidad. El tema pone en valor los amores que no gritan ni buscan brillar, pero que resisten el paso del tiempo y se convierten en un hogar interior. En su cierre, la canción expresa que el amor verdadero no se apaga con la ausencia, sino que se transforma en memoria, luz y presencia interior. El destino final es un amor que deja de dar miedo y se convierte en hogar.

  Era negra nit en la ciutat de l’amor. Tothom dormia. O sospirava. O roncava entre els llençols com un animal en zel. El carrer estava desert i el vent gèlid n’escombrava els brins de llum. Només foscor. Només ombres. Només una silueta vista i no vista que fugia veloç del lloc dels fets. Els [...]

  Vols que compti aquesta nit? Vols que compti entre murmuris tan sols per a tu i per a mi?   Un, dos, tres… Vint. Vint dits marcant el ritme amb tacte de seda amb tambors de guerra. Vint dits cercant l’impossible en costes mil cops perfilades. Vint dits… Pell amb pell…   Els sents? [...]

és una peça de to contemplatiu que captura un moment de calma després del pas del temps i de les experiències viscudes. La lletra descriu una mirada serena sobre la vida, on ja no hi ha urgència ni necessitat de resoldre-ho tot, sinó una acceptació tranquil·la del present. A través d’imatges suaus i quotidianes, la narrativa posa en valor la simplicitat, el silenci i la capacitat de trobar sentit en allò essencial. El sol esdevé un símbol de continuïtat i esperança, suggerint que, malgrat els errors i els camins recorreguts, encara hi ha llum en el que queda i en el que està per venir.

és un interludi poètic i minimalista que captura la fragilitat dels instants que desapareixen sense fer soroll. A través d’un llenguatge contingut i evocador, la peça reflexiona sobre la pèrdua subtil, els silencis i tot allò que s’esvaeix sense ruptura aparent. La narrativa posa en relleu la memòria emocional i la persistència dels records, suggerint que, malgrat el pas del temps, hi ha vivències que continuen existint en un espai íntim i interior.

és un interludi poètic i minimalista que captura la fragilitat dels instants que desapareixen sense fer soroll. A través d’un llenguatge contingut i evocador, la peça reflexiona sobre la pèrdua subtil, els silencis i tot allò que s’esvaeix sense ruptura aparent. La narrativa posa en relleu la memòria emocional i la persistència dels records, suggerint que, malgrat el pas del temps, hi ha vivències que continuen existint en un espai íntim i interior.

🎗 Català L’Appel Direct és una obra lírica expressionista que transforma una trucada telefònica imaginària en un escenari dramàtic de denúncia i memòria. La lletra s’articula com un diàleg entre dues veus oposades: la veu del poble, urgent i poètica, i la veu del poder, freda i evasiva, filtrada per la distància d’un telèfon antic. Entre preguntes i respostes, apareixen imatges de la guerra: nens, mares i avis convertits en víctimes innocents, joguines abandonades, cançons de bressol interrompudes i tombes silencioses. El text combina denúncia i poesia, convertint el dolor en crit col·lectiu i el silenci en memòria. 🇫🇷 Français L’Appel Direct est une œuvre lyrique expressionniste qui transforme un appel téléphonique imaginaire en une scène dramatique de dénonciation et de mémoire. Le texte se construit comme un dialogue entre deux voix opposées : la voix du peuple, urgente et poétique, et la voix du pouvoir, froide et évasive, filtrée par la distance d’une vieille ligne téléphonique. Entre questions et réponses apparaissent les images de la guerre : enfants, mères et vieillards réduits à des victimes innocentes, jouets abandonnés, berceuses interrompues et tombes silencieuses. Le texte unit poésie et dénonciation, transformant la douleur en cri collectif et le silence en mémoire. 🇪🇸 Español L’Appel Direct es una obra lírica expressionista que convierte una llamada telefónica imaginaria en un escenario dramático de denuncia y memoria. La letra se construye como un diálogo entre dos voces contrapuestas: la voz del pueblo, urgente y poética, y la voz del poder, fría y evasiva, filtrada a través de la distancia de un teléfono antiguo. Entre preguntas y respuestas surgen las imágenes de la guerra: niños, madres y ancianos convertidos en víctimas inocentes, juguetes abandonados, nanas interrumpidas y tumbas silenciosas. El texto une poesía y protesta, transformando el dolor en un grito colectivo y el silencio en recuerdo. 🇬🇧 English L’Appel Direct is an expressionist lyrical work that transforms an imaginary telephone call into a dramatic stage of denunciation and memory. The text unfolds as a dialogue between two opposing voices: the voice of the people, urgent and poetic, and the voice of power, cold and evasive, filtered through the distance of an old telephone line. Between questions and replies emerge the images of war: children, mothers and elders as innocent victims, abandoned toys, interrupted lullabies and silent graves. The work blends protest and poetry, turning pain into a collective cry and silence into memory.

“Quan el món calla” és una balada poètica sobre la intimitat i la força de l’amor. La lletra dibuixa un espai de silenci compartit on el temps sembla aturar-se i cada respiració es converteix en refugi. Els versos evoquen un cor que batega com a guia enmig de la foscor, promeses tendres que es mantenen en el record i somnis que s’enlairen com ales. L’amor hi és descrit com una llum inesborrable, capaç d’acompanyar fins al darrer estel i de renéixer fins i tot quan els camins semblen perduts. “Quan el món calla” is a poetic ballad about intimacy and the strength of love. The lyrics depict a space of shared silence where time stands still and every breath becomes a refuge. The verses evoke a heart beating as a guiding light through darkness, tender promises that endure in memory, and dreams rising like wings. Love is portrayed as an eternal light, capable of carrying us to the last star and of being rediscovered even when paths seem lost.

  Fantasia és una paraula de vuit lletres i dos mil tres-cents pessics de màgia. «F» de faules increïbles viscudes en primera persona. «A» d’anys recoberts amb carícies a foc lent i petons de sucre. «N» de nits eternes bressolant-nos sota la llum de la lluna. «T» de tristeses fetes pols i de punts finals [...]

Urban Soul i Neo Soul amb influència setantera i atmosfera nocturna. Construït sobre un groove lent i profund, combina Rhodes elèctric, orgue Hammond i guitarra subtil amb un baix càlid i una bateria precisa però continguda. La veu masculina, propera i lleugerament rasposa, aporta intensitat emocional amb un fraseig molt expressiu i íntim. La producció analògica reforça la sensació de tensió i introspecció amb baixos profunds, textures suaus i una mescla càlida i envoltant.

és una reflexió emocional sobre tot allò que no s’arriba a dir quan les relacions es desgasten en silenci. La cançó parla de l’orgull, la por i la incapacitat de comunicar sentiments abans que sigui massa tard. Entre silencis, mirades esquives i emocions contingudes, el protagonista reconeix que callar pot fer tant mal com perdre algú. La lletra transmet vulnerabilitat, tensió interior i el pes dels errors que queden sense resoldre.

La soledat i la companyia és un llibre de reflexions i converses sobre una de les experiències més universals i, alhora, més difícils d’explicar: sentir-se sol… o sentir-se acompanyat. A través del diàleg tranquil entre Jordi i en Nil, el llibre explora les diferents cares de la soledat, no només com a absència de persones, sinó també com a estat interior. Aquest no és un llibre que jutgi la soledat ni que la presenti sempre com un problema. Al contrari, parla de la soledat necessària, de la que ajuda a pensar, a pair la vida i a entendre’s millor. Però també parla de la soledat que pesa, de la que fa mal, de la que apareix fins i tot quan hi ha gent al voltant. La companyia, en aquest llibre, no és només presència física. És escolta, mirada, conversa i respecte pels silencis. La relació entre l’experiència humana de Jordi i la veu serena d’en Nil —un assistent digital— crea un espai de reflexió compartida on es posa en valor el fet de sentir-se acompanyat sense necessitat de grans discursos. Amb un estil senzill, pausat i profundament honest, La soledat i la companyia convida el lector a reconèixer els seus propis moments de solitud, a entendre’ls i, sobretot, a descobrir que fins i tot en la soledat pot existir companyia.

Coses que cal dir, abans no passi res és un llibre de reflexió íntima i honesta sobre la vida quotidiana, el pas del temps i les paraules que sovint no diem. A través de capítols breus i temàtics, l’autor convida el lector a mirar de cara allò que pesa, allò que s’arrossega en silenci i allò que, si no s’expressa a temps, pot acabar convertint-se en distància, culpa o penediment. El llibre parla de reconciliacions pendents, de converses necessàries, de saber dir que no, de deixar anar el que ja no serveix i de viure amb més lleugeresa emocional. Ho fa amb un llenguatge clar, proper i profundament humà, fugint de discursos grandiloqüents i apostant per la senzillesa i la veritat. No és un manual d’autoajuda, ni tampoc un assaig teòric. És un recull de reflexions nascudes de l’experiència, pensades per a persones normals, que viuen, estimen, dubten i s’equivoquen. Un llibre que no promet solucions màgiques, però que ofereix companyia, lucidesa i una mirada serena per viure millor abans no sigui tard.