Hi ha ciutats que es miren, i ciutats que es viuen. Però també n’hi ha que parlen, amb una veu feta de murs i silencis, de mar i de llum.
La ciutat que em parla és un viatge íntim a través d’aquest diàleg subtil. Cada poema és un carreró que s’obre, una plaça que respira, un record que s’aixeca com un fanal en la foscor.
Aquí la poesia esdevé pont: entre el passat i el present, entre la memòria i l’oblit, entre la pedra i l’aigua. El lector hi trobarà un mosaic d’instants que, units, construeixen una veu col·lectiva: la de tots aquells que han caminat, estimat, somiat i plorat en el cor d’una ciutat.
Aquest llibre no és només un recull de versos, sinó una invitació a mirar amb ulls nous allò que ens envolta cada dia. Perquè tota ciutat, si ens hi aturem i hi parem l’oïda, guarda dins seu una veu antiga i alhora nova. I només ens demana una cosa: que l’escoltem.
All rights reserved