Ha llegado la época más esperada y, a veces, alucinante del año en México ... La Navidad, y con esto, los mexicanos demuestran uno de nuestros mayores talentos: ¡Sobrevivir la Navidad!

Este logo tiene el concepto de un ubicador el círculo q tiene el ubicador esta en fuego ya que el concepto lo es Hot Spot (en español punto d acceso)

Logotipo y tipografía de la editorial independiente Tela Ediciones

«De la cárcel se sale alguna vez. De la tumba no se sale nunca.» «Patria» ens apropa a un dels episodis més foscos de la història d’Espanya: el terrorisme d’ETA. Ens relata la història de dues famílies que transiten de l'amistat a l'odi i la rancúnia. Mireni Bittorivan mantenir una estreta amistat en la seva adolescència fins que el «conflicte» va irrompre en les seves vides. Dues amigues que anaven per monges, fins que a la seva vida es creuen dos amics: companys de mus, de societat gastronòmic

«No els agradava parlar-ne gaire d’aquells dies, però sí que solien dir que va ser més dur resistir la dictadura que sobreviure a la guerra» Vaig poder conèixer a l’autora durant el passat festival Vilassar de Noir.   Sentir parlar del seu llibre i tenir ganes de llegir-lo va ser tot una. Em deien que era una història plantejada a través del clàssic «Qui ho ha fet?» a dir «qui és l’assassí» fet que em va recordar als meus inicis com a lectora de novel·la negra de la mà de la Agatha Christie. S

«Com si fos un niu de serps agonitzant, o potser acabades de néixer, els budells s’escapaven del ventre del cadàver» Vaig conèixer la prosa d'en Llort amb «Herències col·laterals», llibre que encara m'arrenca un somriure quan el recordo. Després en va fer mirar amb altres ulls el subsòl de Barcelona en llegir-li «Sota l'asfalt». Vaig caure rendida a la prosa de l'autor amb la primera novel·la que vaig llegir, així quan des de l'editorial Alrevesanuncien que el número 26 de la col·lecció crims.

«Y más allá de la estación, en los depósitos, nosotros apedreábamos trenes, trenes que cargaban nuestro odio y desesperación para llevarsela lejos.» Després de veure les expectatives que s'anaven creant amb aquesta última novel·la, anunciada fa ja temps, de la qual des de l'editorial ens deien que era el millor que havia escrit l'autor, les ganes de llegir-la eren moltes... Encara amb el bon gust de boca que m'havia deixat la seva anterior novel·la, «El diablo en cada esquina» que vaig llegir f

Editorial Libreando

Editorial Libreando

Logotipo de la Editorial Libreando

Logotipo de la Editorial Libreando

Logotipo para editorial MM narrativa

«La supressió del racionament i la inauguració de la fàbrica Seat a la Zona franca era el preludi d’un període de desenvolupament » «Temps de Llum» és la radiografia d'una època, d'un país, una ciutat i sobretot d'una societat. De la mà de tres noietes recorrerem tres dècades de la nostra historia: la Julieta —la protagonista d' aquesta història— una noieta que deixa el poble per anar a Barcelona a servir; La Rosita, i la Coral, dues amigues, que els respectius pares tenen un comerç a l' Avingud

«Usted no podía recordar nada —aún hoy sigue sin poder hacerlo— porque no vio nada, así de sencillo.» La contra portada del llibre diu: “Querido lector: en tus manos tienes un libro maldito, quizá el más extraño de la literatura española contemporánea”, i  jo puc dir que és realment el llibre més estrany que he llegit, però també  que és un dels més bons que he llegit en molt de temps.  Fernando Marias ens sorprèn amb una novel·la negre escrita en gènere epistolar amb una important càrrega de

« El barrio de Carabanchel tiene miedo: el barrio de Carabancel (en el fondo) es un animal herido .» Crec estar davant la ressenya més difícil que he fet mai. I no perquè el llibre no m’hagi agradat, al contrari! Si no per què es complicadíssim parlar d’aquesta novel·la sense desvelar coses que el millor seria que cadascú descobrís al llegir-la. Quan portes poques planes llegides, ja intueixes que «Te quiero porque me das de comer» és una novel3la diferent, que trenca amb tots els esquemes con

«I veu com un altra vegada algú ha tornat a donar una coça a l’exincastillos que és la seva vida, una construcció de plàstic, fictícia, que es mantenia erta en un equilibri fals.» Per escriure «L’Illa sense temps», Esperança Camps es va basar en un fet real que va succeir a Ciutadella l'any 2011. El punt de partida de la novel·la és l’assassinat d’una dona, Marialluïsa, a qui l’hi ha clavat unes estisores al cap; però aquest assassinat només és l’excusa perfecta per què l’autora ens comenci a