Canciones del primer EP de Wandering Spirits. Autores: Mario Hernández y Anja Orgolzoreski.

Canciones del primer EP de Wandering Spirits. Autores: Mario Hernández y Anja Orgolzoreski.

Primera canción del dúo valenciano Wandering spirits. Autores: Anja Orgolzoreski y Mario Hernández Tornero.

Pez autómata

Pez autómata

Pez autómata

Pez autómata

Pez autómata

Pez autómata

Pez autómata

Pez autómata

Pez autómata

Pez autómata

Pols de mil camins (Tales Of Busker) Quasi sempre, he anat esquivant, molts dels sons, que em cridaven. Irreverents postures, davant d’un jutjat He fugit de llibres tancats, i de ciències exactes… De poemes, a on res s’entén, de tan complicat He mirat sempre la vida, com d’etern enamorat… Amb guitarra, o pulmó lliure, cantant sempre, al despertar. Son ben poques, ja les coses, de què tinc necessitat. Tan sols veure’t, prop els ulls, quan ets al meu costat. Enfilat en un blues, que de cop, m’ha pujat l’esperança… En els ritmes alegres, que em pot donar, tocar un Folk Ser un músic de vocació, amb la guitarra a l’espatlla… Sense més equipatge a dur, que un sac d’il•lusions La pols de mil camins, m’ha deixat, quasi angoixat! Esperant mil utopies, encara, els temps no han canviat! Més arrugues en el rostre, i més savi avui, que abans… Més lluny de tot striptease, Menys cabells també al cap! Estic llest ja! Sols per seguir només les meves petjades… I, prego a déu, perquè el camí, no es torni fals. I, prego a déu, perquè el camí, no es torni fals.

Pols de mil camins (Tales Of Busker) Quasi sempre, he anat esquivant, molts dels sons, que em cridaven. Irreverents postures, davant d’un jutjat He fugit de llibres tancats, i de ciències exactes… De poemes, a on res s’entén, de tan complicat He mirat sempre la vida, com d’etern enamorat… Amb guitarra, o pulmó lliure, cantant sempre, al despertar. Son ben poques, ja les coses, de què tinc necessitat. Tan sols veure’t, prop els ulls, quan ets al meu costat. Enfilat en un blues, que de cop, m’ha pujat l’esperança… En els ritmes alegres, que em pot donar, tocar un Folk Ser un músic de vocació, amb la guitarra a l’espatlla… Sense més equipatge a dur, que un sac d’il•lusions La pols de mil camins, m’ha deixat, quasi angoixat! Esperant mil utopies, encara, els temps no han canviat! Més arrugues en el rostre, i més savi avui, que abans… Més lluny de tot striptease, Menys cabells també al cap! Estic llest ja! Sols per seguir només les meves petjades… I, prego a déu, perquè el camí, no es torni fals. I, prego a déu, perquè el camí, no es torni fals.

Public date: 2009-06-04 - Eva Milan: Author (Main)

Public date: 2009-06-04

Public date: 2009-06-04 - Eva Milan: Author (Main)

Public date: 2009-06-04 - Eva Milan: Author (Main)

Public date: 2009-06-04 - Eva Milan: Author (Main)