Cancion sin nombre compuesta por Yairek Sagredo

Instrumental Music. Orchestral, Epic, Medieval, Fantasy.

Disco editado en 2010 por Melopea.

Disco de canciones editado en 2016

EP grabado en 2005 en Buenos Aires

Disco de canciones grabado en 2005 en Buenos Aires.

Disco de canciones grabado en Buenos Aires en 2004

Disco grabado en Melopea en 2004

Disco de canciones grabado en forma independiente en 2003

Disco independiente grabado en 2004 en Buenos Aires.

Plans de futur (?) No sé si és prest... O potser ja és tard I ara, carrer. I on hauré aparcat? dormies i brillaves, no t'he volgut despertar. No sé si és prest... O potser ja és tard Costen ses paraules quan no sé com t'ho he de dir, que ara que he estat de passada també et vull de dematí. No voldria ser un final, i encara no et puc escriure? Esperar temps prudencial nit de ritme horitzontal. De dia em miraries igual, O només vols convidats? Ahir vespre et feia riure, o eren els combinats? Et recordaré amb menys roba, però m'agrades més quan rius no sé fer els amors d'estiu, això meu no està de moda. Aprendré el teu cos, que el conec just de passada... Jo vull fer cada aturada, no només arribar a port. Vull mostrar-te les estrelles sense sortir a cap terrat Tu calfreda i d'humitats rendida i d'obscuritats.

Si plou Jo ja reia quan plovia i no per mor des bon temps. I no per que el Sol vendrà (i vendrà, no ho dubtaria). potser tots veim diferent què fa que sigui un bon dia. Els mals i l'alegria tenen coses en comú: res mai no dura una vida, res menys tu. Ha de ploure si volem flors. L'aigua del mar també té un poc de sal. Ha de coure, quan lleva pors! Rius i plous i no em fas mal. Tenim llavors al terrat i els dies reguen sense pressa. Saps que m'agrada, si confesses quan s'aire t'és un poc pesat. No pot arribar bon temps si abans primer no se'n va. Mir, esper i estic content potser tot floreix demà. Ha de ploure si volem flors. L'aigua del mar també té un poc de sal. Ha de coure, quan lleva pors! Rius i plous i no em fas mal.

Com si ningú miràs (lletra) Amb el ritme de la pista, mou-te i no em perdis de vista! La por també es desaprèn, jo no en sé i no dissimul, i no et creguis a qui et ven que t'amagues per ser cool. Recordes quan ballàvem, quan érem tan petits? Ballar era divertit, tot sols amb ningú mirant, i no era gens important equivocar-se de peu. No fa falta ser ateu, sa vergonya no és pecat! Ara ningú està aturat, i qui ho està és perquè vol. Avorreix, tant de control, i què més ens ha canviat? sol Sim La Re Sol La Amb el ritme de la pista, mou-te i no em perdis de vista! La por també es desaprèn, jo no en sé i no dissimul, i no et creguis a qui et ven que t'amagues per ser cool. Avui no perdrem més temps, d'excuses i vergonyes, i si de ritme no en tens, aferrats a cançons “nyonyes”! Només per entrar en calor, és igual qui ho fa millor. Aquest bosc serà molt trist si només canta el millor... Pitjor un ocell avorrit, que un sense coordinació; balla si ho fas malament, calla i cau qui té talent. Amb el ritme de la pista, mou-te i no em perdis de vista! La por també es desaprèn, jo no en sé i no dissimul, i no et creguis a qui et ven que t'amagues per ser cool. Sol-Sim-La Recordes quan ballàvem? El món en una habitació, noltros dos i una cançó? Estratosfera, tu i jo, i cantar sense cap to?

Cel Prússia - Lletra Tot sol, matinal i despert, Estirat, alguna bava, fred gris de sa cantonada, pis tancat i cel obert. Sa pel·lícula comença, i jo aquí estic bé tot sol Ses meitats estan de dol, i un cafè no me pot convèncer. Però és que si no me mires, saps bé que també existesc... Quan guanyava sa partida no ho sabia, què era es fred. Un tot sol també s'estima, i si ho penses, quin remei... Si hi pensàs, t'enyoraria, però ara cont niguls. (2) (Aah, aaah, aah, aaah...) Sigues teu a la setmana com a mínim els dilluns; ja menjaràs sense gana, i amb es cap tot ple de fums. Es cafè és fred a sa gelera, i la mar me recorda a tu... Que una espelma encèn mil llums, i s'amor no se perd ni espera. Un tot sol també s'estima, i si ho penses, quin remei... Si hi pensàs, t'enyoraria, però ara cont niguls. (2) (Aah, aaah, aah, aaah...)

(Oh Baby) És important - Lletra Oh baby, és important, i ho sabràs quan ho perdis... S'acaba sa pel·lícula, ja s'acosta es final, escena trista a sala obscura, d'aquell dilluns que era normal... Recordar fa mal si no es fa bé, tant de bo ho hagués sabut, que es present ja no és un regal, que puc viure sense tu. Oh baby, és important, i ho sabràs quan ho perdis... Que es castells de pedra també se desfan, i mai i sempre només són adverbis... (2) Quan sigui fort admetré aquest món sense finestres, que t'esper, tots es vespres, que d'estimar-te no en sé. Me vares donar tant, i jo a tu tant poc... Potser per aprendre fa falta que s'apagui es foc. Oh baby, és important, i ho sabràs quan ho perdis... Que es castells de pedra també se desfan, i mai i sempre només són adverbis... Oh baby, és important, i ho sabràs quan ho perdis... Que es castells de pedra també se desfan, i mai i sempre, mai i sempre, només són adverbis... Primavera grisa, que si és d'enamorats ja no es meva, que és de trens que no m'esperen, de tenir massa raspalls... Me vares donar tant, i jo a tu tant poc... Potser per aprendre fa falta que s'apagui es foc. Oh baby, és important, i ho sabràs quan ho perdis... Que es castells de pedra també se desfan, i mai i sempre només són adverbis... (2) Oh baby, és important, i ho sabràs quan ho perdis... Que es castells de pedra també se desfan, i mai i sempre, mai i sempre, només són adverbis...

Cadena Riffel 520 x 124

Cadena Riffel 520 x 124

Cadena Riffel 520 x 124