a cada
bugada
perdem un
llençol
ja porto
vint vespres
que em sento
de dol
m'he fet
les dos trosses
semblo de
bressol
mare
porta crosses
diumenge farà
Sol
tinc amics que no vull veure
em ve de gust deixar morir el cos
al sofà m'enterraré tendra
i deixaré als gats destrossar el meu món
escric
a les deu
perquè això
és tot
el que pot
passar
enmig del
clàxon
tant de bo sigui revetlla
d'un divendres gloriós
però tot ara apunta que no.
Em deixo emportar per tu
que sé que em veneres!
Parlaré pels ulls,
ballarem habaneres...
Em deixo emportar per tu,
serem les estrelles
d'un cel tan profund
ETERNA REVETLLA...
All rights reserved