Aquesta és una novel·la ambientada en el període que comprèn des dels anys immediatament anteriors a la Guerra Civil espanyola fins la mort del dictador, a mitjans dels setanta del segle passat. La protagonista, la Dolores, és filla d’una andalusa i d’un murcià arribats a Barcelona el 1920 i compta amb tan sols dotze anys quan esclata el conflicte armat. Nascuda en un dels carrers més emblemàtics del Barri Xino, les seves peripècies, experiències vitals i el seu entorn, tant social com familiar, la van forjant com a persona i com a dona forta, valenta i disposada a tot per tal de tirar la seva llar endavant. El relat, ple de simbolisme tot i que lluny de la ficció, narra la història d’una lluitadora incansable que troba en la seva família l’esperança de vida i l’amor, i també la compassió i el patiment, sentiments, tots ells, que la guiaran durant tota la novel·la.
Les vivències, moltes de reals i algunes de fictícies, s’acompanyen de contextualitzacions històriques per tal d’ubicar el lector en la situació i moment en què es desenvolupen els fets. D’aquesta manera, doncs, podríem definir-la com una novel·la històrica sobre el nostre passat recent: el d’una generació que va patir el conflicte i la cruenta repressió feixista, la dels nostres avis, ja pràcticament desapareguda i que sovint no ha pogut sanar les ferides que la dictadura va deixar i que la democràcia espanyola no ha sabut solucionar. Però aquesta novel·la no pretén fer una reflexió sobre aquesta qüestió, sinó que se centra en dignificar les dones, en dignificar un barri marginal de Barcelona i, en definitiva, en dignificar tota una societat a través d’una protagonista principal, real, i tot l’entorn que l’envolta. Una realitat que la va modelant a mida que transcorre el passar de la vida; un pare falangista, una mare quasi muda, un germà mort, una bona amiga desgraciada, una cunyada inseparable, un gran marit, els fills, delinqüents comuns i delinqüents a sou de l’administració, corrupció, prostitutes dignes i humanes, beates amb ànima fosca… I, tot això, durant els quaranta anys en què els drets adquirits per les dones en l’època de la República van ser aniquilats fins el 1975 quan, ja mort Franco, la lluita feminista emergí de la clandestinitat amb més força, consciència, contundència i determinació que mai.
All rights reserved