TEMA CRISTIANO, COMPUESTO, ESCRITO, ARREGLADO, INTERPRETADO Y PRODUCIDO POR LOS HERMANOS LEON, JESUS Y PACO, PARA ALBUM CRISTIANO. PARA TODO EL MUNDO. OH, JESUS, NADIE COMO TÚ OH, JESUS, NADIE COMO TÚ LEVANTAR LAS MANOS Y LLENÉMONOS DE LUZ OH, SEÑOR, TÚ TIENES EL DON TUYA ES LA GLORIA EL PODER Y EL AMOR TÚ LLEGASTE A MI VIDA COMO UN VENDAVAL UNA MELODIA ENCADENADA, ANGELICAL TU PRESENCIA, GRANDE, INFINITA TU BONDAD ¡ADONAI, EN MI CORAZÓN ESTÁS! OH, JESUS, NADIE COMO TÚ LEVANTAR LAS MANOS Y LLENÉMONOS DE LUZ OH, SEÑOR, TÚ TIENES EL DON… TUYA ES LA GLORIA EL PODER Y EL AMOR TÚ COMO LAS AGUAS QUE CUBREN EL MAR LLENÁNDOME TU GRACIA, PROTEGIÉNDOME DEL MAL TÚ ERES LA CALMA DE MI TEMPESTAD… A LOS CUATRO VIENTOS PROCLAMEMOS SU VERDAD TODO EL MUNDO CANTA: OH, JESUS, NADIE COMO TÚ LEVANTAR LAS MANOS Y LLENÉMONOS DE LUZ OH, SEÑOR, TÚ TIENES EL DON TUYA ES LA GLORIA EL PODER Y EL AMOR TÚ NOS ENSEÑASTE DÓNDE ESTÁ LA LUZ CON TODO EL DOLOR QUE PADECISTE EN LA CRUZ TU CUERPO Y TU VIDA, DISTE POR AMOR POR NOSOTROS Y POR NUESTRA SALVACIÓN… EVERYBODY SING! OH, JESUS, NADIE COMO TÚ LEVANTAR LAS MANOS Y LLENÉMONOS DE LUZ OH, SEÑOR, TÚ TIENES EL DON TUYA ES LA GLORIA EL PODER Y EL AMOR NADIE COMO TÚ SEÑOR… OH, SEÑOR… OH, SEÑOR… OH, JESUS, NADIE COMO TÚ LEVANTAR LAS MANOS Y LLENÉMONOS DE LUZ OH, SEÑOR, TÚ TIENES EL DON TUYA ES LA GLORIA EL PODER Y EL AMOR NADIE COMO TÚ SEÑOR… AMÉN… AMÉN… AMÉN… AMÉN

Canción en inglés en Sol Mayor con instrumentos de cuerdas y de cuerdas percudidas, Guitarra clásica, Bajo, Piano y Guitarra Acústica.

Perduts en un nou món J.M.Baule 24/12/2016 Qui pot comptar? Tot el meu respirar? Qui pot saber, el motiu, De la vida, que tinc davant! Naixem i plorem, desconeixent tot l’entorn Les noves imatges, són sense cap breu record. Ningú ens podrà dir, el perquè som aquí… Serà la gran gesta, per anar descobrint T’ensenyaran, tot el que hauràs de dir… T’obriràs pas, per fer menys dur el camí… Perduts, en un nou món Presons, de mil passions Viatgers, a un lloc incert… D’on som, mai recordem… El dubte, és a qualsevol indret… La lluita, és l’instint que hem après… Qui pot comptar? Tot el meu respirar? Qui pot saber, el motiu, De la vida, que tinc davant! Quan ja creus que ben sol, pots caminar… Aniràs tot dret, o fent passos en fals… Creuant els mars, de tots els grans paranys… Cercant l’amor, allí a on s’hagi amagat. Creuràs que hi ha, bona i mala sort… Que sempre, ho vares poder fer millor… Perduts, en un nou món Presons, de mil passions Viatgers, a un lloc incert… D’on som, mai recordem… Arribat el moment de partir… Preguntem, que restarà de mi?… Qui pot comptar? Tot el meu respirar? Qui pot saber, el motiu, De la vida, que tinc davant!

Perduts en un nou món J.M.Baule 24/12/2016 Qui pot comptar? Tot el meu respirar? Qui pot saber, el motiu, De la vida, que tinc davant! Naixem i plorem, desconeixent tot l’entorn Les noves imatges, són sense cap breu record. Ningú ens podrà dir, el perquè som aquí… Serà la gran gesta, per anar descobrint T’ensenyaran, tot el que hauràs de dir… T’obriràs pas, per fer menys dur el camí… Perduts, en un nou món Presons, de mil passions Viatgers, a un lloc incert… D’on som, mai recordem… El dubte, és a qualsevol indret… La lluita, és l’instint que hem après… Qui pot comptar? Tot el meu respirar? Qui pot saber, el motiu, De la vida, que tinc davant! Quan ja creus que ben sol, pots caminar… Aniràs tot dret, o fent passos en fals… Creuant els mars, de tots els grans paranys… Cercant l’amor, allí a on s’hagi amagat. Creuràs que hi ha, bona i mala sort… Que sempre, ho vares poder fer millor… Perduts, en un nou món Presons, de mil passions Viatgers, a un lloc incert… D’on som, mai recordem… Arribat el moment de partir… Preguntem, que restarà de mi?… Qui pot comptar? Tot el meu respirar? Qui pot saber, el motiu, De la vida, que tinc davant!

Món fluctuant Els somnis, que sospiro Tot l’aire que jo inspiro L’alè d’un vent, que em porta grats records Cossos que s’apropen Llavis que recorren… Cercant que, es faci sempre etern l’amor. Velles enyorances Eternes esperances Precs, perquè hi hagi un món millor. Fulles ja caigudes Neguits, dels que es perden En el bosc, quan entra la tardor. Cordes estirades Per boxi’ns, i miserables Sacrificis, amb noms d’evolució. Pregàries consumades, cridant, a mans alçades, a ídols, quan s’estreny sols un botó. Rostres ben capbaixos Vanitats en els calaixos Victòries, que es varen esfumar Nous ventres prenyats Nadons treien el cap El món, és sempre fluctuant.

Món fluctuant Els somnis, que sospiro Tot l’aire que jo inspiro L’alè d’un vent, que em porta grats records Cossos que s’apropen Llavis que recorren… Cercant que, es faci sempre etern l’amor. Velles enyorances Eternes esperances Precs, perquè hi hagi un món millor. Fulles ja caigudes Neguits, dels que es perden En el bosc, quan entra la tardor. Cordes estirades Per boxi’ns, i miserables Sacrificis, amb noms d’evolució. Pregàries consumades, cridant, a mans alçades, a ídols, quan s’estreny sols un botó. Rostres ben capbaixos Vanitats en els calaixos Victòries, que es varen esfumar Nous ventres prenyats Nadons treien el cap El món, és sempre fluctuant.

Alusión a los Poetas visionarios. Edgar Allan Poe, Jim Morrison etc... Vidents, d’un altre més enllà! La lluna és l’emoció enyorada I el mar, el vestit més proper El Sol, és de calor i esperança Tots junts, cap als quatre elements. Desfaig mites cada dia Mites, d’abstret infant Cada matí, nous principis, veig com altres van desfilant. Com esperits que es desprenen Dels seus cossos ocupats Vells mites que semblaven I eren sols, instints per realitzar. Els meus poetes eren borratxos. Un d’ells, en la vella serp va pujar, i nadant, fins al fons de la selva, a on es confon la realitat. I en aquest riu de la consciència, Un bon dia es va ofegar. L’altre, perdut entre les tombes, amb viatges d’opi, i corbs parlant. Fronteres travessades… Entre un món, i altres distants. Amors perduts, terratrèmols morals. Solituds d’un geni, escrits amb sang. Profetes de tenebres… Vidents, d’un altre més enllà!

Canto a la belleza. Al juventud que se pierde, pero que todavía conserva la belleza del espíritu

Canto a la belleza. Al juventud que se pierde, pero que todavía conserva la belleza del espíritu