Southern rock song inspired by classic 1970s southern rock with a bright, clean electric guitar riff. Mid-tempo groove, crunchy rhythm guitars, bluesy lead guitar fills, steady driving drums, warm bass, and subtle Hammond organ, Male lead vocal with gritty, slightly gravelly tone and strong attitude, classic southern rock radio anthems.

Gritty southern rock / country-rock anthem with crunchy electric guitars, driving drums, thick bass, light slide guitar, and subtle organ, Medium-fast tempo with strong groove, Male and female duet vocals, both slightly gravelly and raw, trading verses and harmonizing powerfully in the chorus, Big, anthemic verse-chorus structure similar to classic Americana road songs, Emotional tone: rebellious, nostalgic, warm, and proud, Loud singalong chorus with stacked harmonies and soaring guitars,

Acoustic folk-pop track featuring a bright, rhythmic steel-string acoustic guitar as the primary accompaniment, The song follows a steady 4/4 time signature at approximately 110 BPM, The guitar utilizes a percussive strumming pattern with frequent palm muting on the backbeat to create a driving sense of momentum, The chord progression is centered around G Major, C Major, and D Major, providing a classic, uplifting folk feel, The male vocals are clear, mid-range, and delivered with a gentle, conversational tone, characterized by slight breathiness and a melodic, repetitive phrasing,

MIX RAW PARA SLATIN

Títol del Projecte: Deshibèrnia Autor: Jardí*Polar Naturalesa de l'obra: Projecte artístic multidisciplinari (Musical, Literari i Conceptual). 1. Objectiu i Concepte: "Deshibèrnia" és una obra conceptual que explora el trànsit de la memòria des de la letargia fins a la creació contemporània. El títol remet a la veu llatina Hibernia (terra d'hivern), vinculant-la al procés de "descongelar" un llegat emocional i sonor que ha romàs en hibernació en un dispositiu tecnològic "obsolet" (un iPod de l'any 2006). 2. Metodologia de Deshibernació Sonora: L'obra consisteix en la recuperació i adaptació literària al català de peces musicals emmagatzemades en les 8GB de memòria de l'esmentat dispositiu. El procés artístic es basa en l'adaptació fonètica, poètica i musical de cançons de diversos autors, transformant-les en peces noves que mantenen l'essència original però neixen sota una nova identitat cultural i lingüística. 3. L’Artefacte i la Resistència a l’Algoritme: L'obra reivindica el suport físic i la limitació tècnica com a valors artístics. Es presenta com una resposta crítica a la immediatesa de l'algoritme de les plataformes de "streaming", proposant un retorn a l'escolta conscient i al vincle amb l'objecte. 4. L’Acció Artística (Cicle de Transmissió Humana): Una característica definitòria i protegida d'aquest projecte és el seu mètode de distribució: l'obra es difondrà per primer cop mitjançant el lliurament físic del dispositiu original (l’artefacte iPod) de persona a persona. Aquesta "cadena humana" converteix l'oient en un custodi de la "Deshibèrnia" de l'autor, restaurant la temporalitat i el contacte físic en l'experiència musical. Al cap d'un temps, es compartirà digitalment. 5. Identitat Visual: L'obra es representa mitjançant la descontextualització dels elements icònics del reproductor digital (roda de control i carcassa turquesa), amb la paraula DESHIBÈRNIA com a únic títol central, simbolitzant el desgel de la memòria continguda.

Canción del género urbano (acoustic, R&B, Acustico), movido y alegre] (130 BPM), caracterizada por una atmósfera alegre estilo acoustic, R&B, Acustico. La estructura vocal con una voz masculina principal y generando un diálogo progresivo. La letra de caracter urabano con un tema jovial y fresco pero de calle, este tema es letra original de Jairo Fermin y esta desarollada con ayuda parcial de IA.

intimate acoustic rock ballad acoustic version, Russian rock ballade, Female vocals start with a soft, warm, and tender delivery—almost whispery and intimate, with gentle breathing sounds, At the pivotal line the vocal style should shift noticeably: introduce a light raspiness and slight vocal roughness, adding emotional grit and rawness without losing control, The voice should become more textured and edgy, as if the singer is on the verge of breaking, conveying pain and defiance, Simultaneously, the guitar accompanimen

te‏-am iubit, dar n-am știut ‏Că iubirea poate fi și drum pierdut. ‏Ne-am mințit că o să fie bine, ‏Dar adevărul plângea în mine. ‏I loved you, but I didn’t know ‏That love could lead where hearts don’t grow. ‏We lied, said everything’s okay, ‏But truth was crying deep each day. ‏Tu plecai, eu rămâneam, ‏Două suflete ce nu mai aveau grai. ‏Amândoi tăceam prea tare, ‏Dar în tăcere, ardea o mare. ‏You walked away, I stayed behind, ‏Two hearts gone mute, no words to find. ‏We both were quiet, much too loud, ‏But silence screamed beneath the shroud. ‏Și acum ne amintim târziu, ‏Că fericirea noastră a fost un vis pustiu. ‏Dacă ne-am fi iubit mai simplu, ‏Poate-am fi scris alt final, mai viu. ‏Now we remember far too late, ‏That joy we had was empty fate. ‏If we had loved with less disguise, ‏We might’ve penned a truer end—no lies. ‏Nu mai e „noi”, nu mai e „azi”, ‏Dar încă simt pașii tăi prin ceas. ‏E prea târziu să cer iertare, ‏Dar poate ne-om regăsi… în altă zare. ‏No more “us,” no more “now,” ‏But I still hear your steps somehow. ‏Too late to ask for one more chance— ‏Yet maybe… we’ll meet again, in a different glance.

[15/6, 3:29 p. m.] jonathancheysw: -- Nahema singt, beruhige mich. My fragmented soul, my divided mind. Un espíritu entiende, mientras el otro espera. Es la canción que despierta reptando en lo oscuro, buscando la luz que devora. Es la canción que susurra más mundos. Only a broken mirror can show us our true form. [15/6, 3:39 p. m.] jonathancheysw: -- ④ Broken Mirrors — La Primera Llama > Nahema canta, y el alma se fragmenta para poder ver. Azaheriel respira entre los ecos. Una luz oscura comienza a reptar en la conciencia del oyente. Esta canción es el umbral, el instante en que una fisura se abre en la mente dividida. Es el primer susurro de NOSFERA, ese universo olvidado que nos rodea, que vive en lo que no ha sido dicho. Aquí se empieza a sentir que algo viene, aunque aún no tiene nombre. Su forma es intuición. Su sonido, un lamento que al mismo tiempo llama. “Broken Mirrors” es la primera llama en la metamorfosis espiritual, aquello que precede a la holometábola de la conciencia: un canto en mitad del desgarro, una voz que no pertenece a este mundo, pero que ha aprendido a hablar su idioma para guiar al K-MHINANTE y a todo aquel que escuche. Entre inglés, alemán y español —como si tres realidades intentaran armonizarse—, esta pieza revela que solo los espejos rotos muestran el verdadero rostro. Los que han comenzado a romperse por dentro sabrán reconocer el eco. Aquí, por primera vez, el oyente roza NOSFERA: la tierra prohibida, poética y sagrada que se esconde detrás de todo lo creado. La canción no la explica. La canción la revela, como un animal que siente un temblor en la tierra antes del despertar. ---

---Canción 3 – “Tan Lejos de la Vida” (Verso: Wounded Among Broken Bottles) Descripción oficial (CORPUS INVERSO · Visión Holometábola) Esta canción representa el momento más sombrío y visceral de la metamorfosis del K-MHINANTE dentro del ciclo holometábolo de CORPUS INVERSO. Corresponde a la fase de crisálida, donde el cuerpo muere parcialmente para dar paso a la reconfiguración del alma. Un estado suspendido entre mundos, entre la decadencia y la resistencia, donde los demonios internos susurran y ningún ángel parece acudir al llamado. “Wounded among broken bottles…” no es solo una imagen poética del dolor físico y mental, sino un eco del alma fragmentada que intenta recordar por qué empezó a luchar. La letra, rota y cruda, no busca compasión ni consuelo: revela la pérdida absoluta de sentido, cuando la existencia misma se vuelve un campo estéril gobernado por fantasmas internos. El coro —“tan lejos de la vida y tan lejos de ti…”— se repite como un mantra de exilio espiritual, no solo de un ser amado, sino de todo lo que alguna vez fue sagrado, luminoso o digno de esperanza. Este tema está marcado por una atmósfera densa, de guitarras oxidadas y voces espectrales que parecen provenir del mismo reflejo donde azhaheriel canta. Aquí, Nahema y azhaheriel no guían: solo acompañan la caída. Rhugon distorsiona los paisajes sonoros para que los demonios del oyente tengan voz, y Ashaedra, desde la distancia, sopla cenizas... esperando que el fuego aún exista. “Tan Lejos de la Vida” es el grito seco antes del renacimiento, la oscuridad que aún no sabe que está gestando alas. --- verso wounded among broken bottles... who don't know how to make me forget this pain.. which has made me lose all reason... All will to face this existence.. and not let the demons rule my mind or wait for some angel to come and help me. ..uuuhhh sssssshhh!... coro tan lejos de la vida y tan lejos de ti.. tan lejos de la vida y tan lejos de ti.. tan lejos de la vida y tan lejos de ti... aaaashhuuuuaaaahh

Canción creada para ofrecer concienciación social frente a los asesinatos de los niños refugiados en Gaza. La canción tiene fienes de uso humanitario. cancion original compues en letra, guitarra y voz por Carlos Galeano Pérez. Todos los derecho en música letra y melodía de la voz reservados.

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #5 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Despiértame, tus manos en mi pelo acariciándome, pregúntame al oído si he dormido bien, y dime si en tus sueños hoy salí otra vez, si hoy salí otra vez. Despiértame, besándome despacio, no hay porque correr, escucha nuestros labios saludándose, se han echado de menos, lo sabemos bien, lo sabemos bien. Pedimos un deseo (y es peor). Desperta’t ja, i pugem les persianes que el sol pugui entrar, ja el sents a les parpelles com et va escalfant i em sembla tan preciós aquest precís instant, que seria pitjor demanar un desig. Pedimos un deseo -un desig (y es peor). (i és pitjor). Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: veu i cors, guitarres, pianos, composició i lletra Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #4 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Encara que el vent bufi terriblement, la llum de la lluna s’escola entre els taulons de la teulada d’aquesta casa en runes. Traducció i adaptació d’un haiku escrit aproximadament fa 1.000 anys per la poetessa japonesa Izumi Shikibu; a partir de la versió en anglès obra de Jane Hirshfield i Mariko Aratani “Although the wind” Although the wind blows terribly here, the moonlight also leaks between the roof planks of this ruined house. The Ink Dark Moon Copyright © 1990 by Jane Hirshfield Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: cors, guitarres, pianos, composició i adaptació haiku Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #3 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Una espurna en l’horitzó il·lumina el teu record que no s’apagarà mai. Un fil de veu a dins del cor que ens diu que ara hem de ser forts mentre ens agafem les mans. Ningú entén perquè ha passat, per què ha passat? Però haurem de tirar endavant, tirar endavant... Una espurna en l’horitzó que no s’apagarà mai, en el somriure d’un infant que amb el temps es farà gran, que estimarà i estimaran com a tu t’han estimat... que estimarà i estimaran com també tu has estimat... Una espurna en l’horitzó, el teu record, que no s’apagarà mai. Una espurna en l’horitzó. Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: cors, guitarres, pianos, harmònica, composició i lletra Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #1 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Per més que sigui hivern, primavera o tardor, quan et sento a prop és com si sempre fos la nit més suau d’agost. Sabré que si et sento a prop serà com si fos la nit més suau d’agost. Els llums de l’envelat, els ulls ens faran brillar, quan sortim a ballar... Per més que faci fred, que bufi un vent tant fort, quan et sento a prop és com si sempre fos la nit més suau d’agost. Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: cors, guitarres, pianos, composició i lletra Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Raül Viana: saxo Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #1 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Jordi Palà Balanyà: piano, composició Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #7 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Lliscaves en l’aire, mentre el terra senyorejava de la seva jovenesa i ignorava la teva crida: - Abraça’m. Li deies. L’edat t’ha eixugat el verd de la vida sotmesa a la vara dels astres. El pes de la bellesa s’ha esmunyit en les mirades de l’estiu. Només et queda el cruixir de fulla seca i l’aplom de qui ha libat la mel dels dies lluminosos. Ara, uns ulls amables t’albiren puntejant en la brisa i dansant amb música de tardor. Només et queda el cruixir de fulla seca i l’aplom de qui ha libat la mel dels dies lluminosos. Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra centenària, mellotron Ferran Resines: baix, mellotron Teresa Nosàs: poema original [Rajola Escofet, disseny d’Enric Moya] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)