Original music created by me. Full master audio. Registered on SafeCreative on 2026-01-23.

Original music created by me. Full master audio. Registered on SafeCreative on 2026-01-23.

Original music created by me. Full master audio. Registered on SafeCreative on 2026-01-23.

Original music created by me. Full master audio. Registered on SafeCreative on 2026-01-23.

“Throat and Thunder” is an atmospheric nu metal track infused with subtle Mongolian folk influences, built around the primal power of the human voice and elemental force. The song explores themes of hunger, resilience, identity, and rebirth, portraying the voice as both ritual and weapon — a raw expression of survival and ascension. Musically, the composition blends detuned, half-time guitar drones with tribal-inspired rhythmic foundations, tom-heavy drums, and expansive cinematic textures. The verses remain intimate and restrained, evoking breath, throat resonance, and ancestral memory, while the choruses open into wide, thunderous sections driven by layered gang vocals and epic harmonic weight. The arrangement culminates in a sustained, cinematic breakdown that reinforces the song’s elemental and ritualistic character. Lyrically, “Throat and Thunder” draws from imagery of steppe landscapes, fire, wolves, and storms, symbolizing endurance through adversity and the transformation of pain into strength. The repeated refrain acts as a declaration of presence and defiance, anchoring the track’s narrative of rising against limitation. This work is performed and released under the project Electric Widow, maintaining a traditional rock and metal identity while incorporating atmospheric and folk-inspired elements to expand its sonic scope. 🎵 Credits Title: Throat and Thunder Artist / Project: Electric Widow Lyrics & Music: Sergio García-Ronrás Genre: Atmospheric Nu Metal / Alternative Metal Language: English Duration: 4:08 min Year: 2026 Label / Publisher: Navegantes Sound

Canción épica y oscura que narra la supervivencia y la fortaleza interior al caminar entre serpientes y lenguas de veneno. Una metáfora sobre mantenerse firme frente a la traición, el juicio y la destrucción externa, donde el silencio, la resistencia y el honor son el verdadero escudo. Una obra de carácter nórdico y cinematográfico que representa no arrodillarse, no mendigar y permanecer en pie incluso rodeado de enemigos. LETRA Verse 1 In a world of venom, my truth is my shield. Walking among serpents, I stay firm, I stay hard. Between shadows and whispers, I move forward without doubt. Where serpents lie, I learned how to walk. Tongues that poison names, they want to see me fall. Their fangs thirst for blood, they want to devour my faith. Pre-Chorus They want me broken, they want me without a voice, they pray for my fall, they celebrate my mistake. But fear does not rule a heart at war and honor. Chorus / Mantra (REPEATABLE – KEY) Among serpents… I did not fall Among serpents… I’m still here Poisoning tongues could not break me Among serpents… I survived Verse 2 They surround me slowly, they wait for my end, they mistake silence for fear in me. I learned to read them, to hear without hearing, venom reveals who wants to live off me. I do not seek their table nor false brotherhood, I prefer the night and my own truth. If they want to devour me, they will have to watch how the one who resists learns how to reign. Pre-Chorus 2 Every wound is a blade, every step a lesson, if hell calls my name, I answer with honor. Chorus / Mantra (RISE INTENSITY) Among serpents… I did not fall Among serpents… I’m still here Poisoning tongues could not break me Among serpents… I survived Bridge (RITUAL) I do not beg. I do not bargain. I do not break. I endure. Final Chorus (EXPLOSION) Among serpents I stand tall, there is no venom that can make me fall. If they tried to devour me yesterday, today I walk stronger than yesterday. Outro (DARK / ECHO) Among serpents… Poisoning tongues… I did not fall. I’m still here.

Tras la muerte de su esposa, un carpintero queda solo con sus cuatro hijos y deja de hablar. Tapia su casa y nadie vuelve a ver a los niños. Los rumores crecen y el miedo se instala en el pueblo. El Hombre Mudo es un relato de folk horror donde nada es lo que parece.

The Symbols Beneath the Skin is a novel of cosmic horror and biological transformation. Azaryel, a young man marked by a living symbol growing beneath his skin, discovers he is the product of generations of genetic engineering—designed to serve as an anchor for Draahl'Zuur, an ancient alien collector who preserves entire civilizations by absorbing them into a parasitic network. As Azaryel's body mutates beyond human limits, he gains the ability to release trapped consciousnesses from the network. But this power attracts the attention of forces far older than Draahl'Zuur—cosmic entities that maintain the universe by pruning anomalies from existence. His sister Lira, carrying an inverted symbol that burns with every word she speaks, will sacrifice everything to protect him. Together, they must navigate a world of betrayal, transformation, and impossible choices—where survival may cost them their humanity, and victory might be indistinguishable from surrender.

In this book you will find 10 traditional European pieces and 1 original composition adapted for violin. With these pieces we begin a journey that we hope you will continue to follow, as it will go on. Here begins a musical voyage through Europe. Through its rich and varied music, which is part of its diverse cultural heritage. It is a special way to discover it, helping us practise with our instrument so we can enjoy it authentically, live, and without filters or styles that have nothing to do with it.

Epic Nordic anthem blending cinematic orchestration and Viking spirit. A journey through redemption, forged by fire and thunder. Part of the Spirit Valhalla saga of epic Nordic soundtracks. (Español) Himno nórdico épico que combina orquesta cinematográfica y espíritu vikingo. Un viaje de redención, forjado por el fuego y el trueno. Parte de la saga Spirit Valhalla de bandas sonoras épicas nórdicas. erse 1 The fire is fading from my veins, The steel grows silent in my hands. Through blood and storms I faced my name, Now only echoes understand. Verse 2 I walked through ashes, pain, and fear, Carved my sins in earth and flame. But in the silence, gods drew near, And whispered softly — “Rise again.” Chorus (Redemption) 🔥 Raise me higher, through thunder and rain, Let the light wash away my pain. Bagpipes cry and trumpets call, I kneel before the gods — I fall. Verse 3 The ravens watch, my story ends, The wind remembers where I bled. No more hate, my soul ascends, Forgiven by the voice of the dead. Final Chorus (Ascension) 🔥 Raise me higher, to Valhalla’s flame, Let my sins be lost to the rain. Choirs of fire and angels sing, The warrior sleeps — redeemed within. Outro (Valkyries / Violin) (female whispers) Whispers of light… Carry him home… The storm is gone… The soul has flown…

"Rubia a la carrera" es una oda luminosa a la fuerza diaria, a ese coraje silencioso con el que alguien sostiene el mundo mientras nadie mira. La canción retrata la velocidad emocional de la vida moderna —café frío, prisas, trabajo, responsabilidades— y la ternura que se cuela en los detalles: un dibujo guardado, una risa a pesar del peso, un respirar antes de continuar. Con percusiones cálidas, guitarras acústicas en movimiento y una interpretación llena de humanidad, esta versión transforma el ritmo cotidiano en un acto de amor y supervivencia. El corte NYC Sanctuary Cut aporta esa sensibilidad urbana y resiliente: el espíritu de quien corre entre rascacielos y rutinas, pero aún encuentra momentos para sostener sonrisas y abrazar los gestos pequeños que salvan el día. Una celebración íntima de la mujer que llega a todo, incluso cuando el mundo va demasiado rápido. Género: Indie Pop / Rumba Pop / Acoustic Pop / Singer-Songwriter Duración: 2:28 Letra, música y concepto: Sergio García-Ronrás (Navegantes Sound) © & ℗ 2025 Navegantes Sound Music. Todos los derechos reservados.

"Mi Escape" es una pieza íntima y luminosa de Navegantes Sound que captura ese instante en el que la imaginación se convierte en refugio. Un lugar silencioso donde el mundo deja de pesar y la mente dibuja otra ciudad posible, lejos del ruido y más cerca de uno mismo. Entre guitarras acústicas suaves, voces frágiles y texturas etéreas, la canción respira pausa y vulnerabilidad. Su atmósfera recuerda a un apartamento pequeño en Nueva York al amanecer, cuadernos abiertos, planes que salvan, y esa sensación de que huir —aunque sea solo en la cabeza— también es una forma de seguir en pie. El corte NYC Sanctuary Cut representa ese espacio secreto donde la vida externa no llega; donde soñar, planear y desaparecer un momento se vuelve necesario para volver más entero. Una confesión suave para quienes cargan demasiado y encuentran consuelo en los mundos que crean. Género: Indie Folk / Acoustic / Dreamy Indie / Ambient Duración: 2:59 Letra, música y concepto: Sergio García-Ronrás (Navegantes Sound) © & ℗ 2025 Navegantes Sound Music. Todos los derechos reservados.

Second album from Dena Project "Dystopia". Tracks: [1] The Laymen [2] Dystopia [3] Ballerina's exile [4] Diamond ring [5] Confined [6] Sand and dreams [7] Drops [8] Alone and forsaken [9] Slaughtered (requiem)

Tema indie-folk cálido y minimalista, construido sobre una guitarra acústica con fingerpicking, acompañado por contrabajo y baterías con escobillas. Líneas de guitarra eléctrica sutiles aportan textura en las estrofas, creciendo hacia capas suaves de piano y delicadas cuerdas en el estribillo, creando una atmósfera íntima y a la vez rica.

Cançó original en català amb música i lletra pròpia, composta i interpretada pel grup Xeixa Aspriva. Aquesta és una versió provisional (demo/mescla) enregistrada durant el procés de creació del primer àlbum. "Cant del progrés" és una cançó que evoca paisatges rurals que han desaparegut: camps de maduixeres, els taulons dels crestalls, espardenyes al peu, cereals que ja no es conreen... A través d’una lletra que oscil·la entre la nostàlgia i la ironia, la cançó denuncia la pèrdua de territori i d’identitat provocada per un model de desenvolupament accelerat i acrític. Amb una tornada aparentment entusiasta, però carregada de sarcasme, la peça posa en qüestió els discursos oficials i planteja una mirada crítica sobre el que entenem per avançar. Aquesta versió no representa encara la mescla ni la masterització definitiva, però conté l’estructura, la melodia i la lletra originals.

Cançó original en català amb música i lletra pròpia, composta i interpretada pel grup Xeixa Aspriva. Aquesta és una versió provisional (maqueta) enregistrada durant el procés de creació del primer àlbum. "Ulls clucs" és una cançó que parla del suport mutu com a força essencial per sostenir-nos en comunitat. Amb una sonoritat suau i despullada, construïda únicament amb guitarres clàssiques i veu, la peça s’inspira en l’estètica del reggae però traslladada a un format íntim i proper. La lletra transmet confiança, cura i compromís col·lectiu, amb un to serè, però ferm, ideal per tancar el disc amb una sensació de calidesa i esperança compartida. Aquesta versió no representa encara la mescla ni la masterització definitiva, però conté l’estructura, la melodia i la lletra originals.

Cançó original en català amb música i lletra pròpia, composta i interpretada pel grup Xeixa Aspriva. Aquesta és una versió provisional (demo/mescla) enregistrada durant el procés de creació del primer àlbum. "La força" és un homenatge a una antiga cançó anticarcerària cantada per dones empresonades a les presons de Califòrnia, que transmetia suport, dignitat i resistència col·lectiva entre preses. La nostra versió reinterpreta aquest esperit des del present i des del nostre territori, com un crit a la sororitat, la resiliència i la lluita contra les estructures d’opressió. Amb una melodia intensa i una lletra carregada d’empatia i compromís, la cançó vol ser una passa més per mantenir viva la memòria d’aquestes veus silenciades. Aquesta versió no representa encara la mescla ni la masterització definitiva, però conté l’estructura, la melodia i la lletra originals.

Cançó original en català amb música i lletra pròpia, composta i interpretada pel grup Xeixa Aspriva. Aquesta és una versió provisional (demo/mescla) enregistrada durant el procés de creació del primer àlbum. "Socialisme quotidià" és una cançó que reivindica la força dels espais col·lectius i la vida comunitària. La lletra posa en valor els espais on compartim experiències, cures i lluites: places, assemblees, menjadors populars, festes de barri... Totes aquelles formes quotidianes de solidaritat que, lluny de les grans institucions, construeixen una xarxa humana viva i transformadora. Amb un to proper, directe i alhora poètic, la cançó reflecteix una visió del socialisme com una pràctica diària i compartida. Aquesta versió no representa encara la mescla ni la masterització definitiva, però conté l’estructura, la melodia i la lletra originals.

Cançó original en català amb música i lletra pròpia, composta i interpretada pel grup Xeixa Aspriva. Aquesta és una versió provisional (demo/mescla) enregistrada durant el procés de creació del primer àlbum. "Entre xiulets i fum" és una cançó inspirada en les tensions urbanes i socials que travessen el municipi de Montcada i Reixac. A través d’un llenguatge poètic i directe, la lletra denuncia problemàtiques com el pas constant de trens, la contaminació, la divisió territorial i la precarietat quotidiana, tot plegat immers en un ambient sonor carregat de ritme i contrastos. És una peça de denúncia però també de mirada crítica i compromesa amb l'entorn més proper. Aquesta versió no representa encara la mescla ni la masterització definitiva, però conté l’estructura, la melodia i la lletra originals.

Cançó original en català amb música i lletra pròpia, composta i interpretada pel grup Xeixa Aspriva. Aquesta és una versió provisional (demo/mescla) enregistrada durant el procés de creació del primer àlbum. "Ciruelito" és una peça íntima i atmosfèrica que evoca els paisatges de la Patagònia xilena. A través d’un llenguatge poètic, la cançó descriu la natura, el silenci i la immensitat d’aquest territori, amb una mirada que barreja tendresa, distància i contemplació. És una composició carregada de simbolisme i emoció, on la imatge d’un arbust (el "Ciruelito") es converteix en vehicle d'una experiència emocional profunda. Aquesta versió conserva l’estructura, la melodia i la lletra original, però no representa encara la mescla ni la masterització definitiva.