Parlava de por i fallava en la nomenclatura i en calibrar la magnitud de les sensacions. Tant temps de buidor i d'hivern, i ara se m'esquerden els glaciars. Es creen esquerdes que, sense necessitat d'estridències ni corre-cuites, deixen a la vista una terra volcànica de coàguls d'inseguretat, i un cop els fets no em deixen més opció que sentir, faig una fe d'errates i rectifico: no és por, és un àcid, fluorescent i gelatinós pànic que es disposa a obstruir-me els vasos i matar-me el personatge,