Tothom té una responsabilitat. La Clàudia treballava cuidant de la gent gran. Salari mínim, horaris infernals. Era la cambrera més jove del casal. Tothom té una responsabilitat. El Martí és el cuiner a càrrec del casal. La joguina del seu pare, fins que un dia es va cansar, i va marxar de casa, però mai va poder oblidar. Era primavera, era massa tard. Tard per parar taula, o posar-se a cuinar. Dissabte a la tarda, arriba l’hora de tancar. Avui se'n cuida el cuiner, la Clàudia ha de marxar aviat. Només queda una dona, testimoni de la guerra civil, que avui soparà amb el senyor Martí. Era primavera, era massa tard. Tard per parar taula, o posar-se a cuinar. I una porta al fons que s’obre, és la Clàudia que tornava. I el Martí parat a taula amb la dona a la cassola. Era primavera, era massa tard. Tard per parar taula, o posar-se a cuinar.

Aquesta és la història de 3 germans, gàngsters retirats, que van declarar contra del seu mentor, i els van ficar en un programa, de protecció. Hi hauria encara temps Per redimir el pecat Es preguntava el petit dels 3 germans Al fons just rere seu Les bales van xiulant amagar-se a un granja va ser idea de pagès. La trucada va arribar Potser una mica tard Al segon germà, ara tot era foc, i la cabana no resistiria l’escalfor. I es van trobar tots dos, cagats de por a mig camí de la mansió, del germà més fort I es van tancar tots tres a una habitació, deixant passant el temps esperant al senyor llop. que igual que el pare Noel va portar un regal per la xemeneia però al mig es va encallar I va intentar-ho tot, i un dels 3 germans va encendre el foc Però no va pensar que el senyor llop, portava dinamita i va explotar, va explotar tot. Que avui per sopar tenim llop, i tres racions de porc.

Un amic d’un amic, que no sóc jo, va formar part d’un grup de rock, fins que un bon dia, com als escacs, la resta el van enrocar. Aquest amic d’un amic, que no sóc jo, va deixar al local les seves cançons i va marxar a donar un passeig al bosc. Igual que als óssos de rínxols d’or, li van entrar a casa fins al fons. Ni sopa, ni cadira, ni llit… Ni grup, ni disc, ni amics. Però al bosc es va trobar uns nous amics amb qui jugar. La caputxeta i el patufet, un llop amb gana i els 3 porquets. Escolteu amics, escolteu - va dir -, tot i que no hi ha dret, és millor no fer res que ser el dolent. Que cadascú té la seva història, i tothom ha viscut una guerra o dos. I potser més d’una vegada hem estat víctimes de la noia del cabell daurat. Igual que als óssos de rínxols d’or, ens van entrar a casa fins al fons. Ni sopa, ni cadira, ni llit… Ni grup, ni disc, ni amics. Ni grup, ni disc, ni amics. Ni grup, ni disc, ni amics.

Agafa aire i posa’t dret Obre la porta del despatx Tens cinc minuts, hem de parlar D’una possibilitat Sempre he volgut, aprendre anglès Veure món, conèixer gent Tot i que això no els hi diré Si tot va bé, no tornaré. Engrunes de pa, donat el cas Que pugui tornar Sis de la tarda en un cafè, una altre vegada em quedaré fins tard a treballar a treballar-me la noia de comptabilitat Si les coses funcionen, potser em plantejaré deixar a la meva dona i als meus nens, tot i que això no els hi diré amb les dues hi conviure durant un temps Engrunes de pa, donat el cas Que pugui tornar Però ni a l’un ni a l’altre els hi va funcionar a un li va prendre el lloc un becari i a l’altre les dues dones, el van ben plantar. Que malgrat el temps i totes les mentides Sempre hi ha un ocell al voltant de la teva vida que se’ns menjarà, les engrunes de pa i donat el cas No podràs tornar.

Ja són les cinc, és l'hora de sortir I llavors vindran aquí, vindran per mi. Serà l'excés de goma i sucre, serà l’alcohol, seran les drogues serà l’edat o potser tot. El germà gran és el més fort, Però la noia és molt pitjor. Núvols de colors, amb un gust dolç són testimonis de l’horror que em fan patir, aquests malparits. La societat ha denigrat, i no vol veure la veritat la joventut, ens ha enganyat. Potser els diaris de demà, diran que era culpable i que probablement ho mereixés. Que no pot ser, que perquè sí canalla innocent hagi cremat, a un home viu. El germà gran no dirà res però la noia plorarà i dirà...que me'ls he volgut menjar! Núvols de colors, amb un gust dolç són testimonis de l’horror que em fan patir… aquests malparits! La societat ha denigrat, i no vol veure la veritat la joventut, ens ha enganyat. O potser no…potser sóc jo…. que tot ho veig molt diferent O potser no…potser sóc jo…. Núvols de colors, amb un gust dolç són testimonis de l’horror que em fan patir… aquests malparits!

Operación de merchandising a pequeña escala

Operación de merchandising a pequeña escala

Operación de merchandising a pequeña escala

poesia en llengua catalana

Obra registrada por Bubok Publishing

Tema en catalán

Cuento infantil

Em vull deslligar d'aquestes cames, aquest crani, aquesta esquena, aquest estómac. Sento que jo sóc molt més enllà. No vull dormir en aquest llit, sinó restar a la platja, observar les estrelles i escoltar les cançons del mar. K. M.  ??/02/2013

A la hipòcrita presentació d'un llibre del qual em sé els passatges de memòria per motius que no venen al cas, vaig veure una violonista amb una aura plàcidament profunda. K. M. 27/10/2013

Ets tu qui em recorda que estic en una foscor irreparable- K.M. 12/01/14 23:02