La importància de passar temps amb la teva família o amb tu mateix. És igual si quan eres nen o nena els teus pares no van passar temps amb tu. Tu pots passar-ho amb la teva família i ser feliç. Durant la meva joventut, me la vaig passar fent de hippie per la muntanya i […] The post Dia 10 – Com guanyar qualitat de vida appeared first on Coach de Vida.

Com passes el teu temps lliure? Si estàs realitzant aquest meravellós REPTE de 21 dies per aconseguir Qualitat de Vida en el teu dia a dia, segurament és també perquè no passes prou temps de qualitat amb els teus éssers estimats. Això, en els temps que corren avui dia, és molt normal, però no t’hauria de […] The post Dia 09 – Com guanyar qualitat de vida appeared first on Coach de Vida.

La teva família Pot ser que estiguis casat, o que visquis en parella sense estar-ho. O pot ser que estiguis solter i feliç, o solter amb ganes de trobar la teva mitja taronja. Ara, la pregunta que ve la pots extrapolar a qualsevol situació abans exposada: quant de temps dediques a estar amb la teva […] The post Setmana 2 – Com guanyar qualitat de vida appeared first on Coach de Vida.

Estimar la teva família Com has pogut veure a la introducció d’aquesta setmana, és molt important que determinis amb gran precisió, quant de temps passes amb els teus “éssers estimats”. Et podràs estar preguntant que per què he entrecomillat els teus éssers estimats, i la resposta és molt fàcil. Vols els teus éssers estimats?, o […] The post Dia 08 – Com guanyar qualitat de vida appeared first on Coach de Vida.

El contacte amb la natura Si vas començar aquest repte en dilluns (tal com s’espera), avui serà diumenge, i la vitamina i rutina d’avui és ideal, però si avui, per a tu no és diumenge, o un diumenge festiu, aplica la rutina d’avui el següent dia festiu de què puguis disposar. Els caps de setmana […] The post Dia 07 – Com guanyar qualitat de vida appeared first on Coach de Vida.

Jo, no sóc psicòleg, ni he estudiat coach. No tinc estudis sobre PNL ni mentalitat, ni sóc assessor ni mentor. Jo.. no sóc res de tot això. Ni tinc. No tinc estudis sobre aquest temes, més enllà de la Educació bàsica obligatòria, i el Grau d’història, com a hobby i desig de jove. De fet, […] The post Jo no sóc coach ni mentor appeared first on Coach de Vida.

Objectiu Avui et vull parlar de com recuperar la il·lusió, sobretot de la teva il·lusió. I m’agradaria que en acabar aquest article, la teva il·lusió per viure una vida plena, amb sentit i de qualitat es vegi incrementada. El meu objectiu, avui, és compartir amb tu la màgia de tenir il·lusió a la vida, especialment […] The post Com recuperar la il·lusió appeared first on Coach de Vida.

Cuando estudiábamos, y justo antes de empezar la Universidad, la frase que más se escuchaba entre nosotros era "tiene salidas" o "no tiene salidas". Nos referíamos obviamente a carreras en las que pensábamos que podríamos tener un buen futuro. No creo que fuéramos nosotros los que lo pensábamos, probablemente esa frase era aprendida del discurso de unos padres preocupados por dar una buena vida a sus hijos.  Lógico y normal. Incuestionable. Él decidió hacer Derecho, ella Empresariales, aquel d

La lengua castellana es increíble. Pura magia.  Tienes in quietud y sólo con tachar “in” te buscas el sitio más tranquilo imaginable, paras tu mundo interior in cansable y encuentras la paz. Tienes in certidumbre y sólo con quitar el mismo prefijo, lo ves todo claro, cristalino, nítido. Si te des melenas la sueltas todo lo larga que es, porque no te dejaban ser quien eres y la peinas por las noches cien veces, para que luzca bonita y brillante. Fuera el “des” y se van los des amores, los des e

Empiezo este post   con Benedetti. Leí este poema cuando era una cría y me hizo hueco en el corazón.  Le dediqué tiempo a su lectura e interioricé cosas. Ahora tiene, si cabe, más sentido. Ahora es, si cabe, más duro. Bueno, reconozcamos que no es optimista, pero es la pura vida y hay que tomarla como es, con sus aristas por doquier. Cuando éramos niños Cuando éramos niños los viejos tenían como treinta un charco era un océano la muerte lisa y llana no existía. Luego cuando muchachos los vie

Al principio se cuenta por meses. Cada uno de ellos con sus 30 o 31 días, según proceda, con el permiso del segundo. Mes uno: el mes protector. De la sorpresa y del sueño. Mes dos: leche y pañales y el sueño no se va. Mes tres: el mes más somnoliento. No se espabila ni con agua caliente. Sueño, cansancio, sueño, sueño y sueño. Mes cuatro: el mes de las sonrisas que enamoran. Mes cinco: mira qué manos y primeras risas. Mes seis: pedorretas que quitan el sueño. Mes  siete: sueño, pa, pa, pa, pe,

No sentí, no dormí, no soñé... no viví. Fui un niño bobo: sin emoción, sin querer ser yo. Fui un púber tonto: sin descubrimiento ni reto. Fui un joven soso: sin esmero, sin tesón. Y un hombre ñoño: sin sentimiento ni rencor. Crecí poco por dentro y todo exteriormente. Dos metros de tío en un mundo hostil: en el metro, en el frutero... en mis noches de cuento... Un mundo gris en mis sueños, en los que no tuve y en los que no quise tener. Elegí no vivir y, durante ese tiempo, viví sin querer vivir