Una imatge. Uns segons. Tan sols això va estar  la teva vida. Un dolor no controlat, les preses i crits i un paper signat que pugues justificar la teva inexistència. I el record... Una imatge, uns segons, i no vas poder esser. Una imagen. Unos segundos. Solo eso fué tu vida.Un dolor no controlado, las prisas i gritos i un papel firmado que pudiera justificar tu inexistencia. Y el recuerdo... Una imagen, unos segundos y no pudiste ser.

Recopilación de poemas dedicados al otoño, de varios autores e ilustradores: Mar Arrabal Cuesta, Miguel Ángel Calleja Martín, Lola Castaño Grande, Julia de Castro Álvarez, Ascensión Díaz Sánchez de la Blanca,Carlos Fernández Alonso, José Antonio Fernández Esquinas, José Luis Labad Martínez, Clara López Gutiérrez, Santiago A. López Navia, Joaquín Miñarro Velasco, Esther Rodríguez Monje, Perfecto Sánchez Pérez y Petra Vázquez Sáez. Una oda a la melancolía, que nos deja el susurro de las hojas al caer.

A partir de las fotos de Tino Fernández, nació un libro de poemas con el mismo nombre: ZEBRA. Es un poemario de sentimientos, sensaciones, de vida y de soledad.

Poema.

Poema.

Sentimientos, paz, naturaleza, relaciones

Grans balconades, atapeïdes de personalitats, multituds enfervorides, banys de masses. Diria un observador, ingenu potser, que s'ha trobat la pedra filosofal, diria, potser, que la fam al món és un trist record, que la sida ha estat dominada o, per què no? que ja hem arribat a Mart. Grans discursos públics, oratòria florida i plena de paraules altisonants. Càmeres per aquí i per allà, flaixos abundants. Diria un observador, ingenu potser, que finalment s'ha descobert l'origen de l'univers, diri

És difícil comprendre les persones. Seguim camins intricats, en contra del fluir natural de les coses. Som portes tancades, finestrals opacs. Som remors inaudibles en el brogit d'un corrent incontrolat. Un corrent de força inabastable. Un corrent sense direcció, que tot ho arrasa. No mirem el nostre entorn, no mirem les coses petites, importants. No mirem els colors del bosc o la platja, del camp o del cel. No mirem ocells ni insectes. No mirem les persones. És difícil compr