Tesi doctoral que demostra què és la bellesa mitjançant la constatació -a través de diverses dsiciplines (filosofia, psicologia, biologia, matemàtica, lògica, antropologia...)- de la universalitat del cànon descobert pels antics artistes i filòsofs grecs. L'aportació a la filosofia d'aquesta tesi doctoral és doble, a saber: d'una banda, l'esmentada coincidència, en la majoria de branques del saber, de que hi ha un cànon de bellesa universal de caire biològic, i d'una altra banda, una teoria epistemològica, anomenada per l'autor "Hòlica", que conjumina l'objectivisme i el subjectivisme epistèmics. Aquesta síntesi d'ambdues teories del coneixement s'havia considerat impossible fina a la data, d'aquí el seu gran valor filosòfic.
All rights reserved
/
Search inscriptions
