Us en recordeu de l’article que vaig publicar a la revista Descobrir a finals de l’any passat? Avui us en porto tots els detalls de la fantàstica il·lustració que l’acompanyava, realitzada per en en Xavier Mula i que aquest ha publicat en el seu compte d’Instagram. En el seu post, en Xavier Mula diu: «Il·lustració […]

«És gràcies a ells que l’ordinari es fa extraordinari i que el que podia haver estat un dia més transmuta en vetllada inoblidable. És gràcies a ells que els artistes de quilòmetre zero tenim un primer altaveu per donar-nos a conèixer entre els nostres veïns (“Veniu, veniu: avui toca festa grossa!”). És gràcies a ells, […]

«És un dia entre setmana, un capvespre de tardor: un grup assegut en rotllana en un racó del bar del poble, amb els caps ben junts, picant-se l’ullet entre murmuris i aire confabulador. O és un dissabte d’hivern al matí i, en un altre poble, un altre grup, igual de sospitós que el primer, renuncia […]

«Allò no s’havia vist mai abans en un camp de futbol. O sí que s’havia vist, segons una llegenda antiga que contava que un fet similar havia ocorregut molts anys abans, però en feia tants, i hi havia tan poca gent que ho hagués vist en primera persona, que per a molts era com si […]

«Aquest diumenge és el Dia de la Mare. Les marques ens bombardegen des de fa setmanes amb anuncis que ens recorden la conveniència de fer un regal a la persona que ens va donar la vida (o que ens va acollir des de petits; si per alguna circumstància la primera no va poder fer-se càrrec […]

«S’acosta el 8M i el record d’una dona gairebé centenària fa dies que em ronda la ment. Haurem de fer un viatge en el temps, recular uns quants anys (potser 15, potser 20; potser viatjar fins al 2000). Jo llavors col·laborava amb una associació de joves voluntaris. Un dia, un grup de residències de la […]

«I un dia em vaig despertar amb dues preguntes el cap: “I per què els escriptors d’Osona hem de baixar a esmorzar a Barcelona el dia de Sant Jordi? Per què no ens podem quedar a la comarca?” Era la primavera de 2022 (que ràpid que passa el temps!) i els dos interrogants em van […]

«El xofer. Em va dir que era “xofer” i em va mentir (a la cara i amb un somriure). I ho va dir tot convençut, sense que se li escapés el riure però amb un rerefons de picardia, esguardant amb ulls brillants la dona que l’acompanyava: una grandíssima escriptora que formava part del grup de […]

Estem a punt d’acabar l’any! Hi haurà qui celebrarà Nadal (hi haurà qui preferirà commemorar ritus pagans), però se sigui o no creient… No us sembla extraordinari que, en un món massa cops acusat de frivolitat, dos mil anys després fem encara xerinola per rememorar el naixement d’un infant? Cada nova vida és un petit […]

Quatre peus de neu a la Plana de Vic?! Pot semblar ciència-ficció, però si llegiu l’últim número de la Revista Descobrir Catalunya (en el qual he tingut l’honor de poder col·laborar) descobrireu que està basat en fets reals: «L’escriptora de Gurb Teresa Saborit ens regala un relat que ens fa viatjar en el temps per conèixer […]

La setmana passada va ser Tots Sants. Els cementiris de la comarca es van omplir de formigues treballadores deleroses de posar de vint-i-un botons nínxols i tombes. Flors de plàstic en harmonia amb rams de flors naturals. Productes de neteja omplint l’aire de notes cítriques amb un punt de desinfectant. Negociacions acalorades per aconseguir torn […]

Li van dir que havia de decidir. I ella, que sempre havia estat de decisió difícil, petrificada davant de les portes del col·legi electoral, ho va fer tancant els ulls i llançant una moneda a l’aire. I tot hauria anat bé, si la moneda li hagués caigut al palmell de la mà estesa, però la […]

L’onze de setembre havia de ser un dia més. El sol sortint per l’horitzó. Els ocells dansant entre els núvols. Un vent suau xiuxiuejant entre les branques dels arbres. I de sobte… l’impensable. 11 de setembre de 1714. Les muralles esquerdant-se, baionetes regant la terra de sang, canons detonant sense descans. Barcelona caient sota l’escomesa […]

Ens vam creure que els somnis eren possibles, que el món es regia per normes racionals, que qualsevol esperança era fundada i que teníem el triomf a l’abast de la mà. Va ser una catarsi col·lectiva. Milions de persones remant alhora i en la mateixa direcció, rere cants de sirena que ens repetien que allò […]

«No suportava el futbol, però li encantava anar a l’estadi. Des d’adolescent havia volgut ser vigilant de camp. Aconseguir-ho havia estat un somni fet realitat. Des que havia guanyat la plaça, cada diumenge de partit entrava de les primeres a l’estadi i ocupava orgullosa la seva cadira a primera fila: a primera fila del públic; […]

«–Mira-la, la parada de petards! –Ja hi torna a ser, com cada any, sempre al mateix lloc. –Veure-la aquí sí que és l’anunci oficial de l’inici de l’estiu: ja s’hi pot posar fulles, la marca de cerveses! Tothom l’assenyalava, però ningú no s’aturava a comprar. Divendres 23 de juny, última hora de la tarda, i […]

Viatge misteriós d'un home i una dona amb el funicular fins al Castell de Montjuïc

La Barcelona dels anys trenta està en plena efervescència per les continues lluites obreres. Els anarquistes, cada dia, tenyeixen de sang els carrers passant comptes amb els amos de les fabriques. Al Barri Xino, els llampants neons de La Criolla, cada nit, tenyeixen de vermell el carrer del Cid. La sala de ball s’havia convertit, de la mà d’en Pepe Márquez, en el lloc on tot està permès. Tots els dies s’omple amb el bo i millor de la ciutat. Junt amb ells, anarquistes, polítics, intel·lectuals, transvestits i policies busquen sexe, drogues i disbauxa, mentre estimen, somnien, pateixen, traeixen i moren.

El darrer tren - Mira’l, mira’l. Ja torna a venir aquest pesat. Es que no ens pot deixar tranquils mai? A classe fent-se el set ciències davant els “profes” per fer-nos quedar a tots malament i després vol que al pati fem com qui res. Què s’ha cregut el malparit aquest¡ - És veritat, no sé com encara no s’adona que no volem saber res d’ell. - Fem-li alguna de bona, a veure si aprèn d’una vegada i ens deixa en pau. - Això, això, fem-li una de bona - Va, sí. Fem com si no el veiéssim. Que sàpiga