Des que es morí sobtadament la Rosalia, tot i les atencions dels amics i la família, el Ramon viu afligit. No ho accepta de cap manera. Era tan jove, estava a la flor de la vida, tot l’hi somreia amb trenta-set anys. Però un dia a la reixa del panteó hi troba enganxada una rosa vermella en un embolcall de cel·lofana, amb una nota manuscrita que diu: Rosalia, sempre te recordaré. Ricard.
Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0