Des que es morí sobtadament la Rosalia, tot i les atencions dels amics i la família, el Ramon viu afligit. No ho accepta de cap manera. Era tan jove, estava a la flor de la vida, tot l’hi somreia amb trenta-set anys. Però un dia a la reixa del panteó hi troba enganxada una rosa vermella en un embolcall de cel·lofana, amb una nota manuscrita que diu: Rosalia, sempre te recordaré. Ricard.

En Ferran Barceló, viu a la planta baixa i la finestra del seu estudi, on passa moltes hores escrivint a l'ordinador, dona al pati de llum de l'immoble i la Magdalena, molt tafanera ella, viu al pis de sobre i sempre està a l'aguait del que fa el seu veí Ferran.

Després de trancar amb la Rosa, el Jordi marxa sense dir a on va, desembarcant a una illa on espera trobar la tranquil·litat per aclarir-se les ideies. Durant l'estada a l'¡lla s'assabenta d'un estrany prodigi que esdevé vora el far: Segons diuen, en la lluna plena, la mar es torna boja i després, en amainar, apareix una espècia de nimfa.

El Radek Sokol, funcionari del departament de la Presidència de la República Txeca, considera que si els grecs no poden pagar el rescat, que aguantin els refugiats. Almanco faran alguna cosa de profit. Però el seu company Lumir, li retreu el seu comportament i li recorda la tasca que el seu fill Patrik porta a terma entre els refugiats a l'illa de Lesbos.

Per a molts de pescadors, la barca és més que una eina, és part de la seva vida. N'Ariadna viu amb el seu avi qui guarda el secret del lloc de l'enfonsament de la seva barca de pesca i algún secret més.

El protagonista, un al·lot de deu anys, no suporta la lectura de Platero y yo, el considera una beneitura. Prefereix l'ase de son pare o el d'un traginer amb el que es topa cada dia, fins que una desgràcia fa que ell s’hagi de fer càrrec de l’ase durant un temps.

El protaconista narra l'experiència de trobar-se, a Es Migjorn, amb una colla de persones majors que li conten històries de fa temps.

Durant la crisi econòmica de Grecia, l'Stefanos viu preocupat per la precarietat de casa seva i especialment per no poder atendre les necessitats de la seva dona la Isaura, invàlida en una caadira de rodes.

El josep, un electricista que durant els anys de la crisi, s’ha guanyat la vida fent adobs i petits treballs de remodelació, aquí i allà, quasi sempre domèstics, aprofitant les seves habilitats per donar solucions, moltes vegades fora dels estàndards de l’ofici; un manetes eficient, vaja. Però no tot ha sigut magre durant aquets anys, dels ensurts o sorpreses amb què s’ha trobat —fent reparacions, s’hi topa sovint—, una d’elles l’ha portat a la història que mai s’haguera imaginat i que espera acabi amb la representació de l'obra de teatre que es represetnarà el dissabte següent.

El protoganista recorda el càstig que l'imposà don Teófilo per haver excplicat als seus companys d'escola d'on venien els nadons. Certament no venien de París ni els portaven les cigonyes.

El Joan, recorda amb nostàlgia l'epoca de la infància passada amb els avis on a vegades anva amb les cabres del conco que n'hi va regalar una de petita. Tot i la tendresa de la història, el final no és l'esperat.

El protagonista, en Joan, rep la trocada de la dona d'en Rafel malalt de càncer en el darrer tram de la seva vida. L'aina, la dona d'en Rafel li diu que té ganes de veure'l per xerrar i escriure algunes coses.

Relato corto sobre el contagio de VIH publicado en el portal dosmanzanas.com

Nada importa cuando el deseo supera todo lo demás.

A manos de una mariposa viajera, que nos adentra en un viaje por parajes naturales, la vida, las gente, los aromas, la belleza, los colores y el mundo en sí mismo, la pequeña mariposa conoce también de primera mano la angustia, el sufrimiento, la tristeza y queda sumida en la oscuridad. De todo ello, sacará y aprenderá una lección esencial y vital de vida.

Historia de ciencia ficción en donde se viaja al pasado

HISTORIA DE UN SOLDADO QUE LES LEE A LOS DEMÁS SOLDADOS Y QUE ADEMÁS SI ALGUNA OBRA O ALGÚN RELATO TIENE UN MAL FINAL LO REESCRIBE PARA ANIMAR A SUS COMPAÑEROS. FINALMENTE EL NARRADOR DE HISTORIAS MUERE EN COMABTE

Relato de humor