Com a bon professional estava sempre disponible, voletejava al seu voltant recordant-li les coses importants però sense resultar incòmode o inoportú. Era discret, quasi una ombra, i del tot imprescindible. Naturalment l’amo mai no va tenir una paraula amable ni un reconeixement però ell no les necessitava, sabia que era el millor en el seu ofici. Perfeccionista i eficient fins a l’extrem, s’avançava als mandats del seu senyor. Mai va arribar tard, ni massa d’hora i —per suposat— mai, mai, va co
All rights reserved