T’has rigut mai d’algú sense adonar-te de com feia sentir aquella altra persona? Potser va ser un comentari al pati, un acudit a classe o una broma que semblava divertida… fins que vas notar una mirada diferent, més seriosa, més callada. A en Marc li encantava fer riure: era ràpid jugant a futbol, enginyós amb els comentaris i sempre semblava portar una corona invisible de líder. Però un dilluns qualsevol, a la seva escola va començar un experiment inesperat: posar-se, per un dia, al lloc d’un altre. I el paper que li va tocar a en Marc no era fàcil: viure l’escola en una cadira de rodes, com en Leo. En aquest conte acompanyaràs en Marc mentre descobreix passadissos que s’estrenyen, portes que no s’obren tan fàcilment i silencis que pesen més que mil paraules. Però també veuràs com un petit gest, una paraula justa o un simple «espera» poden obrir més espai que qualsevol porta. Prepara’t: en aquestes pàgines hi ha rialles que punxen, un cartell amb lletres grosses, una corona que s’afluixa… i una pregunta que potser tu també voldràs respondre: Què canvia quan decideixes mirar el món amb els ulls —o amb les rodes— d’un altre?

Has volgut mai ser capità o capitana del teu equip? Sembla un títol increïble: manar, decidir, organitzar, sentir que tothom et segueix… Però ser capità no vol dir només donar ordres. També és escoltar, compartir, aprendre a confiar i descobrir la força que cadascú pot aportar, fins i tot quan juga d’una manera diferent de la teva. En aquest conte coneixeràs Marta, que cada pati apareix amb la seva samarreta vermella i reuneix tothom al pati. El seu equip la respecta i l’obeeix, perquè ella sempre ha sabut com manar. Tanmateix, l’arribada d’en Leo, un company nou que juga amb un altre estil, canvia l’equilibri. Amb ell, les regles ja no semblen tan fixes, i Marta haurà de decidir si continua manant com sempre o si aprèn a mirar amb uns altres ulls. No serà fàcil. Alguns nens se’n riuran, d’altres tindran dubtes, i Marta sentirà que el seu lloc de capitana corre perill. Però a cada jugada descobrirà que el lideratge no consisteix a imposar-se, sinó a donar espai als altres. Estàs a punt per entrar al pati amb ells? Obre bé els ulls: aquí comença un partit molt especial, on la veritable victòria és descobrir que un equip es fa fort quan tothom hi troba el seu lloc.

Has passat mai una nit de tempesta mirant per la finestra? Els llamps il·luminen el cel, els trons fan tremolar les parets, i encara que saps que la tempesta s’acabarà, de vegades sembla que la foscor ho cobreixi tot. En aquells moments, què fas? T’amagues sota les mantes o busques una llum que et doni seguretat? En aquest conte coneixeràs en Mateu, un nen que somia a ser faroner, igual que ho va ser el seu avi. Per a ell, el far del penya-segat és molt més que una torre: és un ull que mai no dorm, una promesa que el seu poble no estarà mai sol. Però una tempesta inesperada ho canvia tot: el far deixa de brillar i el poble queda immers en la incertesa. Amb els seus amics, Llúcia i en Tomàs, en Mateu descobrirà que l’esperança no sempre arriba de les coses grans, sinó dels petits gestos. Que la resiliència no és només resistir, sinó aixecar-se una i una altra vegada per encendre allò que sembla apagat. I que, de vegades, la llum més poderosa no ve d’una làmpada, sinó de les persones que decideixen brillar juntes. T’animes a descobrir com tot un poble va aprendre a il·luminar la nit?

Has somiat mai de tenir un lloc secret, només teu, on ningú no pogués entrar? Això mateix desitjava en Tomàs, que sempre havia de compartir-ho tot: el llit, les joguines, fins i tot l’últim tros de pa. Al seu barri no hi havia mai silenci ni racons propis; tot eren crits, rialles, veus i objectes que passaven de mà en mà. Un dia, seguint un gat prim i curiós, va descobrir una cosa inesperada: una porta rovellada amagada darrere un mur ple de grafits. Quan la va empènyer, es va obrir un món diferent. Al darrere no hi havia brutícia ni soroll, sinó un hort màgic, ple de tomàquets vermells, maduixes dolces i menta que perfumava l’aire. Per primera vegada, en Tomàs va sentir que alguna cosa era només seva. Tanmateix, els secrets pesen. I més quan una amiga arriba a l’escola amb gana, quan un veí busca menjar a les escombraries o quan una àvia repeteix frases que fan pensar. L’hort no era només un refugi verd: també semblava respondre als seus pensaments, florint amb la generositat i marcint-se amb l’egoisme. En aquest conte acompanyaràs en Tomàs en un viatge on descobrirà que alguns tresors creixen quan es comparteixen. Prepara’t: darrere aquesta porta de paraules també hi floreix un hort, i potser una lliçó per a la teva pròpia vida.

Has discutit mai amb els teus amics per alguna cosa que tots volíeu al mateix temps? Una pilota nova, el seient de la finestra a l’autobús, l’últim tros de pizza… Cadascú té les seves raons i tothom creu que el que és “just” és el que defensa. Això mateix li va passar a Anna el dia que va aparèixer un gos al seu carrer. Un gos amb orelles desiguals, el pèl esbullat i uns ulls que demanaven estima. Només calgué que es deixés acariciar perquè tots el volguessin. En Lluís deia que li tocava a ell per ser el gran, Camil·la prometia ensenyar-li trucs, en Mateu assegurava que al seu jardí estaria millor. Anna només desitjava que, per una vegada, algú l’escollís a ella. Però el gos va començar a emmalaltir, i llavors la discussió va canviar. Ja no n’hi havia prou amb promeses ni amb torns inventats. Calia preguntar-se una cosa més difícil: què vol dir de veritat ser justos amb algú que no pot parlar ni defensar-se? En aquest conte acompanyaràs Anna i els seus amics en una aventura on aprendran que el que és just no sempre és quedar-se amb allò que més volem, sinó tenir cura junts del que més ens necessita. Prepara’t: darrere d’aquestes pàgines batega un gos amb mirada brillant… i una pregunta que potser tu també voldràs respondre.

Tony ve interrumpida su pacífica existencia tras la brutal muerte de su abuela, quién lo había criado como una madre. ¿Volverá a hacer uso de las habilidades extrañas con las que nació para buscar venganza?¿O intentará superar el dolor, la frustración y la impotencia de una muerte tan espantosa como innecesaria?

Fernando de Magallanes fue el hombre que soñó con unir dos océanos. Portugués de nacimiento, español por decisión, buscó un paso desconocido que lo llevara a las islas de las especias navegando hacia poniente. Sevilla sería el punto de partida de la empresa que lo haría inmortal. Fernando de Magallanes nació en el Norte de... La entrada Magallanes -El paso entre los océanos- se publicó primero en La Higuera Mágica.

«… y más sabrá V.M. de aquello que más debemos estimar y tener es que hemos descubierto y dado la vuelta a toda la redondez del mundo, que yendo para el occidente hayamos regresado por el oriente» Carta de Juan Sebastián Elcano a Carlos I, a su llegada a Sanlúcar de Barrameda Del hombre que... La entrada Juan Sebastián Elcano -Biografía breve- se publicó primero en La Higuera Mágica.

El barco apareció sin un solo tripulante, fue acercándose al amarre, sigilosamente. El mar estaba en calma y a lo lejos revoloteaban las gaviotas, impacientes y vigilantes, por si algún pez incauto se asomaba a la superficie. Cuando tocó puerto, se detuvo con un discreto balanceo. Nadie sabia porqué el capitán había abandonado su navío. —Jaime!! Ven a comer y deja ya el barquito, que se enfria la comida!! —Jolin mamá…ya voy….

Tony ve interrumpida su pacífica existencia tras la brutal muerte de su abuela, quién lo había criado como una madre. ¿Volverá a hacer uso de las habilidades extrañas con las que nació para buscar venganza?¿O intentará superar el dolor, la frustración y la impotencia de una muerte tan espantosa como innecesaria?

Microrrelato

Según cuenta su cronista López de Gómara, Hernán Cortés  fue un niño débil; varias veces estuvo enfermo y al borde de la muerte. Años más tarde, cuando inició su epopeya, todavía era un auténtico novato. De modo que resultan casi increíbles las hazañas militares y políticas del conquistador en México. Fue la revelación de un... La entrada Hernán Cortés -Un novato en las Indias- se publicó primero en La Higuera Mágica.

Este compendio literario reúne CUENMAS CUENTOS y POEMAS. Son obras escritas hasta la fecha, clasificadas por género y estado de desarrollo. La finalidad de este documento es registrar y proteger mis textos bajo derechos de autor.

Al joven heredero de los Ramírez, una oscuridad que le atormentaba. Una sombra del pasado de la que no podía escapar.

Sofía comienza a experimentar sueños intensamente reales donde vive una vida paralela: está en pareja con su mejor amigo, Erick, en un mundo lleno de colores extraños y olor a cereza. Pero un día, al despertar, descubre que ha despertado dentro de ese mundo onírico. Todo parece real… pero no lo es.

—¡Mami, hay un monstruo debajo de la cama! —Cariño, los monstruos no existen...

Valencia, España, 1912. Una noche de invierno, la vida de Luc Parrot cambia para siempre. A los catorce años, presencia el asesinato brutal de su familia. Solo, huérfano y perseguido por un pasado silenciado, Luc crecerá entre sombras, libros y secretos, alimentando una única promesa: descubrir la verdad y hacer justicia. Sin Piedad es el inicio de una saga de suspense histórico y aventuras detectivescas ambientada en la convulsa Europa de principios del siglo XX. Desde los callejones húmedos de Valencia hasta las intrigas de Zúrich y Marsella, Luc Parrot se enfrentará a una red de corrupción, traición y conspiraciones que lo convertirán en algo más que un testigo: en un investigador brillante, un héroe trágico, y un hombre dispuesto a enfrentarse a los fantasmas de su linaje. Con un estilo evocador, Luis Marrades Millet construye una novela intensa, atmosférica y profundamente humana. Una historia de venganza, amor, lealtad y redención que cautivará a los lectores del thriller histórico, el misterio literario y la novela de intriga.