«Tiene miedo. Pensaba que ya había pasado todo el miedo que uno puede pasar en una vida. Estaba equivocado.» «Sucios y malvados» és la segona novel·la de Juanjo Braulio. Una obra gens fàcil de llegir per la duresa de les seves pàgines, la cruesa dels fets que l’autor ens descriu amb tots els detalls, una novel·la negra, molt negra que ens fa submergir en els  baixos fons de la societat actual, que ens endinsa en la part més fosca i truculenta de l’ésser humà i ho fa sense concessions, sense edu

«La eternidad es un tiempo muy largo, pero parece que estamos aquí para toda la eternidad. Es imposible morir. Sufrimos nuestro destino de un modo infinito.» Vaig descobrir a Glenn Cooper fa molts anys gràcies a la meva filla. En una de les visites a la secció de llibres d'una companyia francesa, va descobrir «La Biblioteca de los muertos», primer de la saga dels escribes, el llibre ens va encantar a totes dues i vàrem continuar la saga, després varen arribar «La marca del diablo»i «la llave de

«La Nora era d’aquella mena de criatures que no es deixaven estimar ni estimaven, com si no ho necessités. Li bastava tenir-se ella mateixa i mai no feia res per aconseguir l’afecte d’ algú, ni donava ni demanava.» Endinsar-me en la lectura d'una obra de Margarida Aritzeta és una aposta segura. A hores d'ara, i crec que no és cap secret per a ningú dels que en coneixeu, és una de les meves autores de capçalera. Llibre a llibre m'ha anat guanyant com a lectora i com a persona. Repetiré el que ja

«Qué fácil es cometer errores cuando se vive en la ignorancia.» Aquest any he tingut l'immens plaer de descobrir la prosa d'Indridason, una de les moltes assignatures pendents que tenia en el tema de la lectura. Vaig començar amb "Passatge de les Ombres" i tot que no em va acabar d'agradar vaig decidir donar una altra oportunitat a l'autor, endinsant-me en la sèrie protagonitzada per Elendur Sveinsson, de la qual he llegit ja tres llibres, un d'ells ressenyats en aquest mateix bloc: «La veu». Q

Bocetos para el cuento infantil "El Canguro Martín" de Ediciones Salim. Trabajo en proceso.

Bocetos para el cuento infantil "El Canguro Martín" de Ediciones Salim. Trabajo en proceso.

Bocetos para el cuento infantil "El Canguro Martín" de Ediciones Salim. Trabajo en proceso.

Bocetos para el cuento infantil "El Canguro Martín" de Ediciones Salim. Trabajo en proceso.

Culturarte, fue un proyecto de integración realizado en la Universidad La Salle, con la intención de dar a conocer las diferentes actividades culturales que se pueden realizar en la Delegación Cuauhtémoc. Las imágenes, así como las citas textuales pertenecen a sus respectivos autores.

«Habia lidiado con mentes bastante más retorcidas, y tal como le decia el forense, asomarse a la mente del monstruo siempre tiene un precio.» «Flor seca» és la tercera novel·la de Graziela Moreno i la continuació dels personatges de «Juegos de maldad». Tot i que les referències al cas de l'anterior novel·la són constants, es poden llegir independentment l'una de l'altra. Jo no he llegit la primera i en cap moment vaig tenir la sensació que em perdia alguna cosa. Altra cosa és que quan acabem «F

«Sobre la seva utilitat havien sentit ml i una explicacions, si l’una era horripilant, l’altre encara més.» (Empar Fernández) Quant l’Annabel i l’Alexandra, les editores d’Apostrhop, em van fer saber que treien un recull de contes de terror, poc va faltar perquè em poses a picar de mans i a saltar de content; més encara, quan l’Annabel em va puntualitzar que eren d’aquell tipus de terror psicològic. No veia el moment de començar a llegir-lo i això que en aquells moments encara no havia sortit d

«La moral és un luxe que molts habitats del planeta no es podem permetre.» Marius Moneo   amb «Tocar el dos no és tan senzill» ens porta una novel·la negra diferent; una història plena de girs inesperats, que ens farà seguir l’enrevessat i macabre crim, que el sotsinspector Gil Alabau intenta resoldre, encara que tots els sospitosos, que va trobant,  sembla que no ho són  tant, i que les situacions no poden ser més rocambolesques. Al lector ens tocarà anar encaixant les peces d’un puzle bastant

«El que l’impulsava a ell, n’estava segur, era l’absència de passat.» La lectura de «Fins i tot els morts» és la meva primera aproximació a l’obra de Benjamin Balck, alter ego de John Banville. Les referències que tenia de l’autor era força bones, com perquè m’hagués cridat l’atenció ja fa temps; he llegit, en més d’una ocasió que John Banville és considerat un dels millors autors contemporanis en llengua anglesa, i només amb això ja n’hi hauria prou per llançar-se de cap a llegir els seus llib

El mago Ramadán y su duende ayudante Cable se enfrentan a un enigma que está ocurriendo en el bosque. Acompáñales en su investigación por el bosque. En ella se encontrarán con una varita mágica, un hada que quiere ser hada madrina, Cahndrú y sus malvados gnomos y hasta la ogra Herminia. De la mano de Joaquín D'Holdan e ilustrado por Irene Suárez nos complace publicar este libro de ficción.

«La ingenuidad del desgraciado es pensar que pronto dejará de serlo.» Abans d'asseure'm a escriure aquesta ressenya, he hagut de deixar reposar la lectura uns quants dies. Pair-la a poc a poc. Anar recordant aquells passatges que més en van impactar, cosa no gens fàcil (o tot el contrari, segons es miri) quan el noranta per cent de la novel·la ho va fer. «Tres minutos de color» és la tercera novel·la de Pere Cervantes, la primera que tinc el plaer de llegir. És una novel·la negra, sí. Però dif

«No recorda res d’etapes anteriors a la seva infància: els records comencen dins un jersei. A les fosques.» «L'aniversari»comença amb dues històries paral·leles: per una banda tenim a una parella, que després de més de vint anys de matrimoni, ha vist com la rutina s'ha instal·lat en les seves vides. Només el silenci sembla ser l'alternativa a unes paraules que fereixen i creen conflictes on no hauria d'haver-n'hi. Però ell no es resigna i decideix donar una sorpresa a la seva dona per celebrar

«Lo que pasa en la frontera, se queda en la frontera.» Quan tot just estava acabant el capítol disset de la novel·la, TV3 va emetre el documental «Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud», que vaig preferir no veure fins a acabar el llibre perquè la realitat no m’esguerrés la ficció. Dos dies després vaig mirar el programa i la meva indignació va créixer uns quants enters. A «Aguas de venganza» Miguel Pajares ens deixa clar, a la nota de l’autor que trobem al final del llibre, que l

«Las historias eran criaturas salvajes, muy salvajes, y salían disparadas en la dirección que menos esperabas.» Quan una pel·lícula, que em crida l’atenció, està basada en un llibre sempre procuro llegir-lo abans de veure el film. I això, entre altres coses, és el que m’ha portat a llegir «Un monstruo viene a verme». És un llibre curt i de lectura fàcil, encara que toca un tema complex: el de la pèrdua d’un esser estimat, en aquest cas el protagonista, Connor , té a la seva mare greument malal