«Sabía que su suerte podría cambiar en cualquier momento. Hay veces en las que uno se ve obligado a ser conservador y otras en las que es necesario arriesgar.» Quan no coneixes gens a un autor, però la seva obra et ve recomanada per una persona a qui aprecies i de qui valores molt el seu criteri, no pots dubtar gens ni mica en comprar els seus llibres, l'èxit està assegurat. Això és el que em va passar a mi amb aquesta petita gran joia. Després vaig tenir la gran sort de poder escoltar a l'auto

Logo y símbolo de 'Ediciones El paraguas'.

Logo y símbolo de 'Ediciones El paraguas'.

«No es podia fumar, no es podia beure alcohol, no es podia escoltar música ni jugar a futbol, les dones s’havien de cobrir amb vel i els homes vestir decorosament.» Sempre m'han agradat els llibres que et permeten conèixer realitats d'altres països. No només que em permetin conèixer el país o les seves ciutats, sinó aquells que van més enllà i aprofundeixen en la realitat quotidiana de la gent que hi viu. I en això la Gemma Freixes en té la mà trencada. Vaig conèixer l'autora amb "Malabo i les

«El frío se había quedado allí, adherido a la palnta de los pies, entre los dedos, los huesos, con un propósito cruel: impedirle olvidar lo vivido.» Hi ha escriptors/es que quan els llegeixes per primera vegada saps que escriguin el que escriguin devoraràs les seves obres irremeiablement. Que els seus llibres formaran part dels imprescindibles de la teva biblioteca. Això és el que em va passar a mi amb Empar Fernández. Des que vaig llegir «MalditaVerdad», novel·la que tanca la seva trilogia de

«¿Por qué alguien podría querer ser un príncipe si puede ser inmortal?.» Moltes nenes de petites somien en trobar el seu príncep blau que les tracti com veritables princeses, però que succeeix quan el seu príncep esdevé un monstre?, o quan els seus somnis són trepitjats per persones sense escrúpols que l'únic que volen i contemplen és el seu propi benefici? La vida ens endureix dia a dia i acaben per acceptar com a normal allò que no ho és. Estem tan acostumats a veure les prostitutes a les no

Un psicópata miente mucho debido a que su naturaleza le pide manipular al resto de las personas.» No tot és idíl·lic a Menorca. Això és el que diu la portada del llibre de Pere Cervantes. I durant tota la trama, l’autor, ens demostra que a la petita illa on sembla que mai passi res de fet succeeixen un munt de coses «No nos dejan ser niños» és un títol un tan estrany per una novel·la, més si tenim en compte que també dóna nom a una cançó de Raphael. Coincidència? Més aviat no. El tema tindrà u

«Ha arribat l’hora de deixar anar les feres, d’escampar l’odi que m’enverina les entrenyanes.»   El valor de les decisions, que prenguem al llarg de la nostra vida, marcarà el nostre camí. Fent que aquest sigui planer de transitar o que estigui ple d’entrebancs. Ja des de ben petits ens veien avocats a haver de prendre un seguit de resolucions, i les conseqüències d’algunes d’elles ens acompanyaran al llarg de tot el nostre recorregut. De nosaltres depèn, sospesant tots els factors a tenir en c

Lay-out Boletín México Aquí - Fecha de creación: Diseño editorial septiembre 2013-2014

Lay-out Boletín México Aquí - Fecha de creación: Diseño editorial septiembre 2013-2014

Lay-out Boletín México Aquí - Fecha de creación: Diseño editorial septiembre 2013-2014

«Però la maldat és tan inherent a l’ésser humà com ho és la bondat i es manifesta de manera descarnada quan  se sent emparada pel poder.» Per escriure la seva darrera novel·la, «Els Amants de la rambla del Celler», Víctor Alexandre es basa en un article seu, que va aparèixer al diari de Sant Cugat amb el mateix títol, on parlava de la parella formada per en Joan Grases i la Maria Cabanes, un matrimoni barceloní, nonagenari, que fa quaranta anys es varen establir al municipi. En Joan i la Maria

«Tot el barri sembla un maledicció, una tortura, com si algú l’hagués concebut expressament per turmentar els seus habitants.» (Pujada a l’infern d’Anna Maria Villalonga) Sebastià Benassar i Alex Martín Escribà, s’han tornat a unir per portar-nos una  nova antologia de relats criminals, ja ho varen fer amb  «Crims.cat. Collita de narradors del gènere negre en català» i «Crims.cat 2.0 Més sospitosos del gènere negre als Països Catalans». «Barcelona, viatge a la perifèria criminal» és una antolo

«[...] el mal puede encontrarse en cualquier lugar, por pequeño y placentero que nos pueda parecer.» Vaig tenir la immensa sort de conèixer a Julio Cesar Canodurant el festival de Cubelles Noir. No tenia el plaer de saber ni d’ell ni de la seva obra i gràcies a la Montse Sanjuan, que me’l va presentar, vaig saludar a l’autor he pogut llegir aquest llibre; el segon protagonitzat per l’inspector Bartlomé  Montfor. «Mañana si Dios y el diablo quieren» sedueix al lector des de les primeres pàgines

«Va sentir nostàlgia dels temps passats a Ussink, d’una infantesa crua que creia voler oblidar. D’un fred gèlid que ho abraçava tot, fins i tot el cor de les persones i d’una família que amb prou feines l’havia alimentat.» «Sang Freda» és la novel·la guanyadora del IV Premi Memorial Agusthí Vehí i el número trenta de la col·lecció crims.cat de l’editorial Alrevès. Ens trobem amb tres personatges principals, encara que no tots tindran el mateix grau de protagonisme: Vladímir, un assassí a sou;

«La pérdida de identidad  (no saber quienes somos) es la madre de todas las desgracias..» Vaig conèixer la prosa de David Llorente amb la seva novel·la «Te quiero porque me das de comer», i he de dir que la seva peculiar manera d'escriure em va captivar i vaig haver de donar la raó a tots aquells que em deien que no era un autor de lectura fàcil, que no agrada tothom i que amb ell no hi ha mitges tintes, o t'agrada a rabiar o l'avorreixes amb totes les teves forces. A mi em va agradar i per aix

«El cielo no existia. Su madre la habia engañado. Los curas llevan siglos engañando a la humanidad. El infierno está en la Tierra, y el cielo, en ninguna parte.» Quan està a punt de sortir la seva última novel·la, «Males Decisions», i dos relats seus en les antologies «HNegra» i «Barcelona, viatge a la perifèria criminal», tot editat pels amics d'Alrevès; jo em decideixo a posar fi als meus comptes pendents amb Susana Hernández i aprofitant el Festival de Cubelles Noir, em va agenciar les dues

«Nunca había probado la quinua, pero la internacionalización de la comida solo tiene un sabor, el del dinero» De la mà de l'editorial Alrevès, Yanet Acosta ens presenta la seva segona novel·la, «Matar al padre», protagonitzada pel peculiar Ven Cabreira, —ex membre del CSID, aficionat a les Barbies, als gats i a menjar fabada de llauna i que pateix una estranya i molesta malaltia que a èpoques li fa perdre els sentits del gust i l'olfacte— investigador privat que treballa en una agència especial

«Ells, en un gran i malèfic eufemisme, la van batejar com la Guerra Poètica, un contrasentit absurd, ja que no hi ha cap guerra que pugui ser ni poètica ni romàntica» «L'enigma Perucho» s'ha publicat com a novel·la juvenil, per sort fa molt de temps que no faig cas aquesta etiqueta, de fet a poques els hi faig quan parlem de llibres, i per Sant Jordi me'l vaig auto regalar. És una història divertida, ben narrada, i molt ben filada. Amb una barreja d'estils literaris ben curiosa: per un cantó t

«Siempre matan a quienes más quiere la persona dentro de la que viven». Després d'haver devorat la trilogia protagonitzada per la reportera Ana Martí, escrita a quatre mans amb Sabine Hofmann; d'haver-me enganxat a les vivències de la comissària Cornelia Weber-Tejedor; d'haver-me enamorat de la prosa de Rosa Ribas; no podia deixar de llegir la seva última novel·la per molt allunyada que estigués de tot l'anteriorment citat. Si és que realment està tan allunyat. A «La Lunaen las minas»l'autora