Cobertes de la revista d'autor Un Mar Degota n. 11, hivern 2018/19, Ferran Cerdans Serra.

Este cuento será publicado próximamente en una antología de Alberto Santos, y por tanto no está disponible para contratación ni para descarga.

Planificador y calendario editorial para impulsar tu marketing digital.

Propuesta para el concurso de Absolut Vodka 2019

Diseño editorial de articulo, diseño de paginas propio diseñados y creados por Carlos Izquierdo Martínez (CarlosIzq06)

Diseño editorial de una bitácora de viaje, planificador, organizador

¡Hola! Como algunos ya sabréis y otros no tanto mi nombre es Lidia y soy asesora de imagen, esto (así un poco resumido) consiste en ayudar a personas y empresas a mejorar su imagen. ¡Mi curso se acaba! Ya estamos acabando las practicas, se acercan las graduaciones y comenzamos con los TFG... pero no nos engañemos, ¡Todos queremos vacaciones! Estudiando Asesoría de Imagen Personal y Corporativa, me he dado cuenta de que hay muchas personas a las que les gusta la moda, pero les cuesta muchísimo e

Document Guía per a la creació d'imatge corporativa

«Una escriptora mai ha de tenir presa a dir les coses[...]L’escriptura es un art, i com a tal, necessita el seu temps de cocció. Cada fase d’elaboració [...] precisa el seu ritme, el seu propi tempo.» A «L'esborrany», la Sílvia Romero ens porta una novel·la amb un plantejament metaliterari força interessant. Podríem dir que es tracta d'una novel·la dins d'una novel·la, i és que ens parla de la creació del mateix llibre i els mecanismes que es fan servir per arribar a crear una trama solida. Du

«Pero el barrio es el barrio, y, quien más, quien menos, hicimos oposiciones a delincuentes.» «Cuando gritan los muertos» és la darrera novel·la del Paco Gòmez Escribano. Fins ara no havia llegit res de l'autor, era una de les tantes assignatures pendents que tinc. El cert és que ha estat una grata i agradable sorpresa. M'ha agradat tant el seu peculiar i personal estil d'escriptura, com la Veritat, amb majúscules, que destil·la la seva història; el no intentar maquillar una realitat que, encar

«els autors som déus que posseïm l’únic do que no tenen els altres déus: la memòria.» Llegir a l' Andreu Martín sempre és una bona aposta. És d'aquells autors que saps que mai et defraudarà i que llegeixis el que llegeixis d'ell t'agradarà. Reconec que amb aquesta última novel·la m'ha fet gaudir de valent, en tots els sentits. L' Andreuens porta una trama situada a l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, on situa l'Harem, un prostíbul de luxe. Però l'Haremés molt més que això, és un petit microc

«La mentida és l’únic veritable instrument de supervivència de que disposa l’ésser humà.» «El món no em deu res» és una petita (per extensió, amb prou feines arriba a les cent pàgines) gran joia. Amb un estil més semblant al teatre que a la novel·la, Carlotto ens porta una amarga comèdia negra. Amb tan sols dos protagonistes, l'autor ens presenta una novel·la ràpida, divertida i molt introspectiva. Personatges perdedors; persones que ja no tenen res a perdre perquè el cert és que no tenen res i

«¿Qué pasa cuando alguien se encuentra de pronto con su verdugo, con el monsttruo que lo ha martirizado durante tanto tiempo?.» Desena entrega de la saga de l’inspector Erlendur. Publicada originalment al 2009, és ara quan ens arriba traduïda al castellà. Ambientada, com totes las de la saga, a Islàndia, concretament a Reykjavik. En aquesta entrega el protagonisme el pren Sigurdur Óli, ja que Erlendur es troba de vacances a l’interior del país, a la zona on va néixer. Ni Erlendur ni la seva co

«En una societat con la nostra, la del fast-food, les noves tecnologies i la lectura dels titulars, que es queda a la superfície de tot i no pregunta res, llegir Manuel de Pedrolo és un acte revolucionari. (Cesc Freixes)» Llegeixo a la web de l’editorial Meteora: “Pel que fa a Pedrolo, podríem dir que hi ha tres tipus de lectors: un primer que l’ha llegit abundosament i coneix prou bé la grandària i l’esplendor de la seva obra literària, un segon que va llegir el Mecanoscrit... i no ha tingut l

«Más allá del dolor se abre una puerta iluminada por una extraña luz. Cuando la atraviesa, todo adquiere un sentido animal. Ya nada importa.» Després d’acabar «Conducerápido» vaig  tenir molt clar que Ameixeiras passaria a formar part dels escriptors que segueixo de prop i que no tardaria gaire a tornar a llegir un llibre seu. De fet a casa ja tenia «Matarte lentamente» i només he tardat un mes a encarar aquesta segona lectura. L'autor se serveix d'un narrador en tercera persona, allunyant de

«Els contes que llegireu són bàsicament un exercici d’amor(als gèneres, als llocs comuns, al catàleg de monstres, a nosaltres mateixos) i sobre tot un divertiment.» Tenim entre mans un llibre que és una petita delícia. Un cuqui llibre, tal com el va definir l'autora durant la seva presentació. I és ben cert. Apostroph edicions i propostes culturals, ha creat una petita (per extensió) joia; una edició acurada, treballada i cuidada fins a l'últim detall: de tacte suau, amb una combinació de verme

«Roxy es una droga muy dura.» La Susana Hernández és d'aquelles escriptores que et sedueixen a cada paraula que escriuen, fent que quan comences una de les seves novel·les no puguis deixar de llegir fins a arribar al punt final. Llibre a llibre es va fent un lloc a la teva biblioteca, sent una de les imprescindibles: aquelles autores de les quals tens la necessitat vital de llegir tot el que han publicat i de les que esperes delerosa les seves pròximes obres. Jo vaig caure rendida a la seva pro

«Què passa, en aquesta família?[...] Quina maledicció hi ha en aquesta casa? Per què les coses no poden ser planeres i senzilles? Es que aquí ningú sap estimar com Déu mana?.»  Quasi tothom, en un moment o altre s’ha sentit atret per les històries dels altres. De gent del veïnat a la que només es coneix de vista i que ens desperta la curiositat. I més quan saps que amaguen alguna cosa estranya, no gaire clara... Per poc xafarders que siguem, acabem per assabentar-nos del que diuen que li passa

Cualquier momento es bueno para hacer una revisión del plan de contenidos para el blog de tu negocio. Pararse, analizar y planificar de forma estratégica el tipo de contenido crearás para tu blog. Pero si hay una fecha en la que solemos hacer balance, es en el mes de diciembre. Analizamos lo que ha ocurrido en el año que termina, los resultados que hemos obtenido con nuestras acciones, planteamos objetivos para el próximo año y trazamos el plan de acción. Es una fecha idónea para hacer lo  mismo

Logotipo de Coyote Arte editorial y galeria de arte.