Alusión a los Poetas visionarios. Edgar Allan Poe, Jim Morrison etc...
Vidents, d’un altre més enllà!
La lluna és l’emoció enyorada
I el mar, el vestit més proper
El Sol, és de calor i esperança
Tots junts, cap als quatre elements.
Desfaig mites cada dia
Mites, d’abstret infant
Cada matí, nous principis,
veig com altres van desfilant.
Com esperits que es desprenen
Dels seus cossos ocupats
Vells mites que semblaven
I eren sols, instints per realitzar.
Els meus poetes eren borratxos.
Un d’ells, en la vella serp va pujar,
i nadant, fins al fons de la selva,
a on es confon la realitat.
I en aquest riu de la consciència,
Un bon dia es va ofegar.
L’altre, perdut entre les tombes,
amb viatges d’opi, i corbs parlant.
Fronteres travessades…
Entre un món, i altres distants.
Amors perduts, terratrèmols morals.
Solituds d’un geni, escrits amb sang.
Profetes de tenebres…
Vidents, d’un altre més enllà!
Creative Commons Attribution Share Alike 3.0