Fotografías para la primera colección de ODA.

Fotografías para la primera colección de ODA.

«Protegeix-te, aïlla’t, pensa sempre en el pitjor. Per viure de la delinqüència, la paranoia és imprescindible.»   «Si quan et donen per mort un dia tornes» és la quarta novel·la que llegeixo de Llort , escriptor que cada vegada m’agrada més i que considero que és un dels referents de la literatura catalana actual. El seu estil és únic, imprevisible. Llort és el mag dels girs inesperats, que descol·loquen al lector, al mateix temps que l’atrapen de manera irremeiable, com els cants de les siren

«Nadie quiere apostar jamás por el crio. Da mal fario.» «Mal Trago» és la tercera entrega de l’inspector Herodoto Corominas, i la primera que jo he llegit. No serà l’únic, al contrari, ja tinc apuntades les dues novel·les que la precedeixen—  «El honor es una mortaja» i «Siempre pagan los mismos» — per llegir-les. Reconec que m’agraden les sagues policials, però per seguir-les m'he d'enamorar del protagonista, he de creure-me’l, ha de ser real davant els meus ulls; que no vol dir que tingui, p

« Noi, quan aparegui alguna mosca “borinera”, fes com jo: flit! i llestos. No escatimis el flit!» Pop Negre ens presenta una novel·la situada a Barcelona; quant la ciutat es prepara per inaugurar el Fòrum de les Cultures, un esdeveniment que ningú té molt clar que coi és ni quins beneficis portarà a la ciutat, tampoc se sap si les infraestructures seran, posteriorment, d'alguna utilitat. Però sembla que aquest esdeveniment, que ningú acaba d'entendre que tracta, posarà la ciutat al mapa Interna

« Al jefe le encantaria, aquel mocoso tenia la edad y el físico que le gustaban.» «El bosque de los inocentes» és un thriller en el qual seguirem dues trames paral·leles: per un cantó coneixerem el dia a dia d'Iris, una jove advocada de Barcelona que acaba de separar-se i que té uns somnis més aviat estranys i molt inquietants; i per altra banda seguirem la investigació policial que es du a terme a Rocablanca (nom fictici), un poblet del Montseny, a causa de la desaparició d'un nen veí del poble

«Es van perdre les armes i les proves dels que van assassinar Guillem Agulló, es va perdre el llibre d’averies de l’accident del metro de València i es perdran les coses que s’hagen de perdre, siguen factures falses, documents comprometedors o cadàvers de nens.» Aquest és un d’aquells llibres que mentre el llegeixes et sacseja per dins, que et remou la consciència, i és que encara que Silvestre Vilaplana ens presenta una ficció el tema que tracta, és de rabiosa actualitat, en un país on ens pas

«Tot el que no és terrorisme jihadista passa a un segon ordre.» Tercer títol que en Josep Torrent publica a la col·lecció Crims.cat. Ve precedida de "La sang és més dolça que la mel" i "La noia que fa vint mesos que és a la presó". Lectures que encara tinc pendents, però que després d'haver llegit aquest últim títol de l'autor, passant a formar part de les meves properes lectures. A la història no li falta de res: tenim un mort; diamants robats a un altre país d’Europa; tràfic de persones, de d

Logo diseñado para mi propia Editorial.

« A la vida hi ha poc més que cobdícia i gelosia: tant de bo hi hagués misteris i secrets, tresors amagats per vells pirates .» El primer que em crida l’atenció, en començar la novel·la , és la veu del narrador. Un narrador en tercera persona que sembla viure en un estat permanent de mala llet, i és que encara que estigui escrita en tercera persona, el narrador a qui dóna veu és al protagonista, l’Arsenio Crespo, i ens transmet la seva mala hòstia existencial. Un protagonista que es fa antipàti

«Escolta, sabies que només les persones que tenen una sociopatia són capaces de raonar o saber què passa pel cap d’un psicòpata?» “La penitència de l’alfil” és la segona novel·la, i la primera que jo llegeixo, de Rafa Melero. Ve precedida per “La Ira del Fènix” i si bé és cert que amb aquesta enceta la saga de l’inspector Xavier Massip, podem llegir la segona novel·la sense haver llegit la primera. Vaig arribar al llibre de casualitat, cert és que havia llegit alguna ressenya i que em va cridar

«Si de veritat m´estimes, Santi, dóna´m la vida tal com raja. No siguis el meu cavaller, ni el meu príncep, ni el meu somni. Sigues el meu company amb vestit de cada dia, sense armadura .» “El Batec del Temps” és la història de tres generacions de dones: la Lina (Angelina), la Veva (Genoveva) i la Violeta; d’un poble, Lleonera, i els seus habitants; d’un país, el nostre; i per sobre de tot això és una història de relacions entre les persones: mares i filles, àvies i netes, mares que no entenen

«Hi havia un flascó molt ben protegit, amb una etiqueta en què posava po-210. De seguida vaig comprendre que el que contenia aquell flascó era poloni 210, el verí amb el que van matar aquell espia rus .» Que tenen a veure uns bessons —que quasi ningú sap que ho són— que juguen a ser detectius amb un multimilionari americà, cassat amb una model i amb una filla a punt de casar-se amb un oncòleg fill d’uns carnissers de Puigcerdà; el president de la Generalitat i Don Benito i els seus fills, ficats

« Se li estava socarrimant el seu país petit, la seva memòria. I les llàgrimes no serveixen per apagar el foc .»  Ens situem l’any 1993, un any que en dur grans records: vaig ser mare per segona vegada, al octubre naixia la meva filla. Així que sense pensar-m’ho dues vegades m’endinso en la lectura del llibre, que he guanyat gràcies al sorteig quinzenal al Que llegeixes? “Dits enganxosos”, que deu el seu nom a un dels discos dels Rolling Stones : “Sticky fingers”, és una radiografia de l’època

No hace mucho que leí un interesante artículo en modaes […] The post Cómo gestionar la diversidad cultural para lograr nuevos clientes appeared first on PR Plannet.

Luna es una adolescente especial. Usa una talla XL, es amante de la lectura y la música, es honesta, adora a sus amigos y tiene un montón de planes. En el último verano antes de comenzar la universidad, Luna viaja con su familia para pasar sus vacaciones en la casa del pueblo. Allí se reunirá con sus dos mejores amigas, con las que ha planeado que este verano sea diferente a los demás. Y lo será… Porque la dulce Luna, que nunca ha tenido novio, tendrá que elegir ahora entre dos chicos muy diferentes, aprendiendo que las cosas no siempre son lo que parecen y viéndose envuelta en una historia de rivalidades, celos, envidias y conspiraciones pero, sobre todo, mucho amor mezclado con un dulce aroma a vainilla. Déjate enamorar por la arrolladora personalidad de una protagonista que rompe con todos los clichés y dónde ella misma nos demostrará que, si luchas y crees en ti misma, todo se puede lograr.

Relato solidario para el sindrome de Rett

Carta para él, es simplemente expresar los sentimientos que una muijer puede tener un hombre

Luna llega a Bilbao, enamorada y más segura de sí misma que nunca. En esta nueva etapa, tendrá que afrontar muchos cambios en su vida: la universidad, nuevos compañeros, las complicaciones de una relación a distancia con Diego y decisiones importantes que tomar para su futuro. Un día, al llegar a casa después de las clases, una extraña nota sobre la cama la destrozará por completo. Tendrá que superar el dolor y para ello se distanciará del pueblo durante casi cuatro años. Cuando llega el momento de regresar al pueblo los nervios por algunos reencuentros demasiado importantes, así como el deseo de no volver a sufrir, se agolpan en el estómago de Luna. La esperada segunda entrega de Luna de Vainilla, dónde nuestra Luna evolucionará de Luna creciente a Luna nueva...

Cuando Lucía, una joven que ha viajado por todo el mundo debido al trabajo de su padre, llega al instituto de Getxo, es advertida por sus primos sobre Nadie, un joven oscuro y misterioso al que todos parecen respetar hasta el borde del temor. Sin embargo, desoyendo los consejos, ella se sumerge en la búsqueda del otro yo de un chico que, de buenas a primeras, la trata de una forma que no parece encajar con lo que todos opinan de él. Juntos emprenderán una historia de amor, dudas, secretos y mentiras, donde la venganza es casi uno más de los protagonistas y cuyo final no dejará al lector indiferente. ¿Será Lucía capaz de rescatar a Nadie de su propio pasado? ¿Podrá su amor ser tan fuerte como para superar lo que no sabe de él? ¿Qué consecuencias puede llegar a tener una mentira descubierta?