Esta alabanza alegre invita a reflexionar sobre qué es lo que Dios espera de nosotros: un adorador en espíritu y en verdad. No basta con cantar con emoción o alegría. Está en tono de D mayor y 124 bpm, el estilo es: folk pop animado, himno, con cantante masculino latino-mexicano; con ambiente de elevación emocional, aplausos cálidos, percusión manual, rasgueos de guitarra acústica, capas de piano, silbidos pegadizos, armonías vocales elevadas, con bombo enérgico, cánticos grupales, proyecta una energía para sentirse bien, ritmo de medio tiempo, con acumulación dinámica

Canción de alabanza cristiana que habla de la gratitud hacia Dios en todo momento, a pesar de las difucultades y tristezas de la vida, mediante estar anclado a la fidelidad de Dios. Está en tono de Do mayor y 124 bpm, el estilo es: folk pop animado, himno, con cantante masculino mexicano; con ambiente de elevación emocional, aplausos cálidos, percusión manual, rasgueos de guitarra acústica, capas de piano, silbidos pegadizos, armonías vocales elevadas, con bombo enérgico, cánticos grupales, proyecta una energía para sentirse bien, ritmo de medio tiempo, con acumulación dinámica

Canción de alabanza cristiana que habla sobre la gratitud a Dios por la Salvación, esta inspirada en apocalipsis capitulo 4. Está en tono de Re mayor y 124 bpm, el estilo es: folk pop animado, himno, con cantante masculino latino-mexicano; con ambiente de elevación emocional, aplausos cálidos, percusión manual, rasgueos de guitarra acústica, capas de sintetizadores, silbidos pegadizos, armonías vocales elevadas, con bombo enérgico, cánticos grupales, proyecta una energía para sentirse bien, ritmo de medio tiempo, con acumulación dinámica

Tema basado en la vida de una Baldosa en una calle de una gran ciudad.

Alabanza cristiana muy alegre, estilo pop rock, folk pop, pop acústico animado, en tono Mi mayor; con los siguientes elementos: elevación emocional, aplausos cálidos, percusión manual, rasgueos de guitarra acústica, capas de piano, motivo de silbido pegadizo, armonías vocales elevadas, bombo enérgico y gancho silbante

Cancion de alabanza cristiana que habla sobre gratitud y agradecimiento por las bendiciones diarias, con estilo: pop rock, folk pop, tipo himno, pop acústico animado en tono de mi mayor. Con un tempo de 124 bpm. Cuenta con aplausos cálidos, percusión de manos, rasgueos de guitarra acústica, capas de piano, armonías vocales elevadas, bombo vigoroso, inspira energía para sentirse alegre, con acumulación dinámica, con ambiente de festival,

Murcia, verano de 1919. En la huerta abrasada por el calor y la miseria, una creencia domina la vida de los campesinos: cuando una jauría invisible de perros aúlla en la noche, guía a la Muerte hacia la casa del próximo condenado. Si el aullo dura tres días, el muerto será un niño. Ginés, cazador marcado por la matanza que cometió su padre veinte años atrás, vive bajo el desprecio del pueblo y el peso de esa herencia maldita. Sueños febriles y aterradores ataques de pánico le roban la cordura. Su esposa, Fuensanta, lo ve hundirse, pero calla. Ambos arrastran la cicatriz de un legado tan yermo como la tierra quemada. Una noche, Tomás, viejo amigo, irrumpe desesperado: los perros rodean su casa, su hijo agoniza. Suplica ayuda. Ginés lo sigue. Juntos se adentran en la huerta oscura. Los hombres del pueblo se unen a la cacería, arrastrando rencillas. Ramón, sobrino de Tomás, ve en Ginés no solo un extraño: un enemigo. En la madrugada, Ginés y Tomás se topan con algo que se escapa a su razón, un ser anterior al mundo. La Bestia. La cacería termina con la muerte de Amancio, padre de Tomás, tras un disparo de Ginés. Los aullíos callan al amanecer. La Muerte está satisfecha. La huerta entierra a sus muertos y busca culpables. Ginés es absuelto: el juez lo declara accidente. De vuelta en casa, la calma no llega. Su madre agoniza de fiebre. La Muerte ronda guiada por el aullío de los perros. Ginés acepta el presagio. Pero el alba llega y su madre sigue viva. ¿Llegará la Muerte por otro camino? Tomás se hunde en el alcohol y el odio que siente por su padre se mezcla con una sed de venganza que no desea. Benita, su hermana, incita a Ramón a vengar la muerte de Amancio. La tensión en la huerta crece: Ginés se convierte en el blanco. La frontera entre realidad y pesadilla se rompe. Los aullíos vuelven. Dos noches, dos muertos. Tomás confiesa: fue él quien declaró ante el juez que la muerte de su padre fue accidental. Benita proclama a Ramón como nuevo cabeza de familia. Las presiones por el agua y las tierras explican el odio antiguo entre Amancio y el padre de Ginés. Ginés busca desesperado una salida. El resultado es desolado: Ramón clama una venganza inminente. Tomás fuerza a Ginés a marcharse retirándole el arrendamiento que mantiene a su familia. El hijo de Amancio desea dejar todo atrás. La sombra de su padre. Sus demonios. En la tercera noche, La Bestia se revela ante Ginés: requiere la sangre de un niño, el hijo de Tomás. Solo así podrá acabar con el odio. Con la violencia. Con la sequía. Sin embargo, el sacrificio que la bestia exige no es el hijo de Tomás sino, del que desconocía su existencia. Un disparo en el vientre de Fuensanta otorga a La Bestia su deseo: la saciante sangre de alguien puro, sin mácula. En la huerta, el amanecer no trae redención. En su desquiciada búsqueda por proteger a su familia, Ginés ha perdido todo lo que amaba.

This song by Mar Rod is a modern fusion of Canary Islands folk and an anthem to the islands of the Canary Archipelago

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #5 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Despiértame, tus manos en mi pelo acariciándome, pregúntame al oído si he dormido bien, y dime si en tus sueños hoy salí otra vez, si hoy salí otra vez. Despiértame, besándome despacio, no hay porque correr, escucha nuestros labios saludándose, se han echado de menos, lo sabemos bien, lo sabemos bien. Pedimos un deseo (y es peor). Desperta’t ja, i pugem les persianes que el sol pugui entrar, ja el sents a les parpelles com et va escalfant i em sembla tan preciós aquest precís instant, que seria pitjor demanar un desig. Pedimos un deseo -un desig (y es peor). (i és pitjor). Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: veu i cors, guitarres, pianos, composició i lletra Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #4 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Encara que el vent bufi terriblement, la llum de la lluna s’escola entre els taulons de la teulada d’aquesta casa en runes. Traducció i adaptació d’un haiku escrit aproximadament fa 1.000 anys per la poetessa japonesa Izumi Shikibu; a partir de la versió en anglès obra de Jane Hirshfield i Mariko Aratani “Although the wind” Although the wind blows terribly here, the moonlight also leaks between the roof planks of this ruined house. The Ink Dark Moon Copyright © 1990 by Jane Hirshfield Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: cors, guitarres, pianos, composició i adaptació haiku Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #3 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Una espurna en l’horitzó il·lumina el teu record que no s’apagarà mai. Un fil de veu a dins del cor que ens diu que ara hem de ser forts mentre ens agafem les mans. Ningú entén perquè ha passat, per què ha passat? Però haurem de tirar endavant, tirar endavant... Una espurna en l’horitzó que no s’apagarà mai, en el somriure d’un infant que amb el temps es farà gran, que estimarà i estimaran com a tu t’han estimat... que estimarà i estimaran com també tu has estimat... Una espurna en l’horitzó, el teu record, que no s’apagarà mai. Una espurna en l’horitzó. Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: cors, guitarres, pianos, harmònica, composició i lletra Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #1 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Per més que sigui hivern, primavera o tardor, quan et sento a prop és com si sempre fos la nit més suau d’agost. Sabré que si et sento a prop serà com si fos la nit més suau d’agost. Els llums de l’envelat, els ulls ens faran brillar, quan sortim a ballar... Per més que faci fred, que bufi un vent tant fort, quan et sento a prop és com si sempre fos la nit més suau d’agost. Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: cors, guitarres, pianos, composició i lletra Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Raül Viana: saxo Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #1 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Jordi Palà Balanyà: piano, composició Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #7 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Lliscaves en l’aire, mentre el terra senyorejava de la seva jovenesa i ignorava la teva crida: - Abraça’m. Li deies. L’edat t’ha eixugat el verd de la vida sotmesa a la vara dels astres. El pes de la bellesa s’ha esmunyit en les mirades de l’estiu. Només et queda el cruixir de fulla seca i l’aplom de qui ha libat la mel dels dies lluminosos. Ara, uns ulls amables t’albiren puntejant en la brisa i dansant amb música de tardor. Només et queda el cruixir de fulla seca i l’aplom de qui ha libat la mel dels dies lluminosos. Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra centenària, mellotron Ferran Resines: baix, mellotron Teresa Nosàs: poema original [Rajola Escofet, disseny d’Enric Moya] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #6 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Les ombres s’atrinxeren en la nit, la nit més freda que recorda el món; des del refugi dels llençols del llit, estèrils estendards contra els malsons. Les ombres s’atrinxeren en la nit, i ja no puc fer veure que no hi són; ensorren murs que aixeco amb els coixins, s’acosten sense treva i cada cop són més a prop. Jo voldria volar per l’aire i fugir amb tots els ocells aquesta nit, no tenir por dels fantasmes, saber com aturar-los si ens abracem ben fort aquesta nit... Per volar junts enlaire i fugir amb tots els ocells aquesta nit, no tenir por dels fantasmes, sabré com aturar-los si ens abracem ben fort aquesta nit, sabré com aturar-los. Jordi Palà: veu, guitarra acústica 1960's, mandolina, mellotron Ferran Resines: guitarra centenària, piano, mellotron, baix [Rajola Orsola, Solà i Cia] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #5 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Sabates de cristall, pestanyes de luxe, amb lo bonica que ets... Llàgrimes dins del meu vi, però amb aquests ullassos, no veus el que ets per mi? Batuts i pastissos... Soc un àngel il·lusori, soc una fira delirant, però avui sabràs el que penso: no vull que t’ho preguntis més. No tens ni idea d’on vinc, tampoc sabem cap on anem, fluint amb l’aigua del riu de la vida, dues branques a la deriva. Porta’m amb tu, et portaré amb mi, no ens enfonsarem, fluint amb l’aigua del riu de la vida, dues branques a la deriva. No em coneixes a hores d’ara? Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra acústica, mellotron, traducció i adaptació poema original David Jewell. Cristian Pallejà: guitarra acústica Ferran Resines: piano, baix [Rajola Orsola, Solà i Cia, disseny de J. Llongueras] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona) [Manuscrit original del poema de 1990, cortesia de David Jewell] Daydream delusion, limousine eyelash oh baby with your pretty face. Drop a tear in my wine glass, look at those big eyes, see what you mean to me: sweet cakes and milkshakes... I’m a delusion angel, I’m a fantasy parade, I want you to know what I think, Don’t want you to know anymore... Don’t want you to know anymore. You have no idea where I come from, we have no idea where we’re going, lodged in life like branches in a river, flowing downstream, caught in the current. I’ll carry you, you’ll carry me, that’s how it could be., lodged in life like branches in a river, flowing downstream, caught in the current. Don’t you know me, don’t you know me by now.

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #4 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Sortint de casa, sense pressa, la pluja va afluixant. Una altra tarda, i ja en van tantes, des de que ens vam trucar. L’antic rellotge a la façana que ningú arregla mai i el vell quiosc segueix tancat. Passant de llarg aquell cinema de nom italià, que té els neons il·luminats. Un rere l’altre, els teus passos, avui han evitat recorreguts habituals. I tu amb les mans a la butxaca sense cap rumb fixat: deixant-te portar... Les ombres llargues del capvespre en la quietud d’un parc. Les bicicletes, fent drecera, passen a prop del llac. Sobre la gespa, una parella, una senyora en un banc de cua d’ull se’ls va mirant. Pujant-te el coll de la jaqueta i somrient d’amagat mentre segueixes caminant. Un rere l’altre, els teus passos, avui han evitat recorreguts habituals. I tu amb les mans a la butxaca sense cap rumb fixat: deixant-te portar… Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra centenària, mellotron, cadira Cristian Pallejà: guitarra acústica, baix, percussions Ferran Resines: guitarra centenària, baix [Rajola Escofet, disseny de Joan Fabra i Oliver] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #3 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Et vaig veure arribar, la mirada perduda, la maleta a la mà. No vaig saber fer veure que no t’estava esperant. Mirant-te de reüll, preguntant-me si hauries passat full. Mirant-te de reüll. I parlaríem de l’amor, de com aprendre dels errors, de com seguir dissimulant les pors que no se’n van. I parlaríem de l’amor, de com aprendre dels errors, de com seguir dissimulant les pors que no se’n van però que ja no ens fan mal. Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra acústica Cristian Pallejà: guitarra acústica Ferran Resines: piano, teclats, baix elèctric [Rajola Fábrica de mosaicos La Catalana, Fernández y Cia] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #2 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Les hores que passen mentre tu no hi ets, toco la guitarra, et somio despert. Componc en veu baixa sense massa encert, t’escric un missatge, em respons “jo també”... De sobte veig... ...veig un reflex a la paret que segueix cada moviment de la guitarra i al moble de darrere meu, la seva ombra segueix la mateixa dansa, mentre no hi ets. Les hores avancen massa lentament, repiquen campanes, ja deu faltar menys. El sol ja s’amaga i encara no vens, s’escola dins casa un fanal encès... De sobte veig... ...el teu perfil a la paret que es va fent gran a poc a poc mentre t’atanses i ja sento darrere meu, la teva veu cantant aquesta tornada. Dues passes més i ens podrem fer en un segon tots els petons que ens hem perdut les hores que hem passat sense pensar en res més que aquest moment. Les hores que passen mentre tu no hi ets. Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra acústica Cristian Pallejà: guitarra acústica Ferran Resines: piano, teclats, baix elèctric [Rajola Butsems] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #1 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Quan vam despertar, després de tant de temps, ningú sabia on era ni recordava el seu nom, sentíem l’emoció del primer foc cada segon. Els ulls llampegant, mirant intensament, a cada parpelleig se’ns presentava un repte nou, volíem inventar-ho i descobrir-ho tot de cop. Va ser meravellós sentir totes les veus cantant alhora, va ser fascinant poder sentir-se part d’aquesta història. L’increïble coincidència de trobar-se al lloc i moment adequat, l’improbable circumstància de tenir tots els somnis a l’abast. Ara mirem enrere i recordem aquells moments, amb la mirada clara i tot el que ara ja sabem, imaginant allò que podríem haver fet diferent. Però pensant-ho bé, a qui li importa ara mateix, si per més que es vulgui no canviarà el que està fet? Tampoc estem tant malament! Va ser meravellós sentir totes les veus cantant alhora Va ser meravellós sentir totes les veus cantant alhora, va ser fascinant poder sentir-se part d’aquesta història. L’increïble coincidència de trobar-se al lloc i moment adequat, l’improbable circumstància de tenir tots els somnis a l’abast. Una energia, una sinergia, la precisa convergència de tots els astres alineats... L’irrepetible circumstància de tenir tots els somnis a l’abast. Va ser meravellós, va ser fascinant. Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra centenària, mandolina Cristian Pallejà: guitarra acústica, percussions Ferran Resines: guitarra centenària, baix, percussions [Rajola Escofet, disseny de Carles Pellicer] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)