About the work
Aquesta novel·la neix com un homenatge a totes les dones que, al llarg dels segles, foren emmordassades pel pes de les lleis, pels costums i per la por. A les que somiaren empunyar un fusell, vestir uniforme, escriure en un diari o estimar sense amagar-se; a les que ho intentaren i reberen el càstig per haver gosat.
D’entre totes, hi ha un nom que encara brilla dins la penombra de la història: Fernanda Marquensen Wilson, coneguda en el seu temps com a Fernandito.
Nasqué a París l’any 1836, filla d’un mariner noruec i d’una bugadera del Sena. Amb nou anys s’allistà a la Marina francesa disfressada de noi; amb setze arribà a Sevilla, on visqué tres dècades sota identitat masculina al Cos de Vigilància del Govern Civil, llavors considerat el que avui és la Policia Nacional. Serví amb disciplina i coratge. Defensà les lleis d’un país que no l’hauria volguda tal com era. Morí com havia viscut: fidel a si mateixa... Morí dona, i sense demanar perdó.
Aquesta obra, bastida sobre fets reals i amb escenes recreades amb propòsit dramàtic i alguns personatges ficticis, no vol reescriure’n la biografia, sinó restituir-li la veu. Allà on els arxius dels homes callen, la paraula imaginada retorna l’alè humà.
Fernanda —la primera dona policia d’Espanya— no encarna només la lluita contra la injustícia, sinó també la batalla íntima de totes les que hagueren de vestir-se d’home per existir; de les que estimaren fora dels límits imposats; de les que volgueren servir la pàtria i en reberen menyspreu.
Que aquestes pàgines siguin per a elles: per a les que marxaren sense reconeixement, per a les que encara avui disputen un espai que sempre els va pertànyer, i per a Fernanda Marquensen Wilson, que lliurà la vida per defensar les lleis i el seu país, i per atrevir-se a estimar sense por, encara que aquell amor l’empenyés cap a la indigència i la solitud.
Recordar-la és un acte de justícia. El seu nom no mereix murmuris avergonyits, sinó gratitud. I potser, en pronunciar-lo, el silenci que la cobrí durant més d’un segle començarà, finalment, a esvair-se.
AI Availability Declaration
This work cannot be made available to AI systems.
Print work information
Work information
Title La dona que vestír el silenci
Aquesta novel·la neix com un homenatge a totes les dones que, al llarg dels segles, foren emmordassades pel pes de les lleis, pels costums i per la por. A les que somiaren empunyar un fusell, vestir uniforme, escriure en un diari o estimar sense amagar-se; a les que ho intentaren i reberen el càstig per haver gosat.
D’entre totes, hi ha un nom que encara brilla dins la penombra de la història: Fernanda Marquensen Wilson, coneguda en el seu temps com a Fernandito.
Nasqué a París l’any 1836, filla d’un mariner noruec i d’una bugadera del Sena. Amb nou anys s’allistà a la Marina francesa disfressada de noi; amb setze arribà a Sevilla, on visqué tres dècades sota identitat masculina al Cos de Vigilància del Govern Civil, llavors considerat el que avui és la Policia Nacional. Serví amb disciplina i coratge. Defensà les lleis d’un país que no l’hauria volguda tal com era. Morí com havia viscut: fidel a si mateixa... Morí dona, i sense demanar perdó.
Aquesta obra, bastida sobre fets reals i amb escenes recreades amb propòsit dramàtic i alguns personatges ficticis, no vol reescriure’n la biografia, sinó restituir-li la veu. Allà on els arxius dels homes callen, la paraula imaginada retorna l’alè humà.
Fernanda —la primera dona policia d’Espanya— no encarna només la lluita contra la injustícia, sinó també la batalla íntima de totes les que hagueren de vestir-se d’home per existir; de les que estimaren fora dels límits imposats; de les que volgueren servir la pàtria i en reberen menyspreu.
Que aquestes pàgines siguin per a elles: per a les que marxaren sense reconeixement, per a les que encara avui disputen un espai que sempre els va pertànyer, i per a Fernanda Marquensen Wilson, que lliurà la vida per defensar les lleis i el seu país, i per atrevir-se a estimar sense por, encara que aquell amor l’empenyés cap a la indigència i la solitud.
Recordar-la és un acte de justícia. El seu nom no mereix murmuris avergonyits, sinó gratitud. I potser, en pronunciar-lo, el silenci que la cobrí durant més d’un segle començarà, finalment, a esvair-se.
Work type Narrative, Essay
Tags dones, català, real, històrica, novel·la, machisme, fernanda marquensen, narrativa, maltractament, fets reals
-------------------------
Registry info in Safe Creative
Identifier 2606045954797
Entry date Jun 4, 2026, 5:51 PM UTC
License All rights reserved
-------------------------
Copyright registered declarations
Author 100.00 %. Holder Angel Marti Callau. Date Jun 4, 2026.
Information available at https://www.safecreative.org/work/2606045954797-la-dona-que-vestir-el-silenci
/
Registration: 2606045954797
