és una peça de to contemplatiu que captura un moment de calma després del pas del temps i de les experiències viscudes. La lletra descriu una mirada serena sobre la vida, on ja no hi ha urgència ni necessitat de resoldre-ho tot, sinó una acceptació tranquil·la del present. A través d’imatges suaus i quotidianes, la narrativa posa en valor la simplicitat, el silenci i la capacitat de trobar sentit en allò essencial. El sol esdevé un símbol de continuïtat i esperança, suggerint que, malgrat els errors i els camins recorreguts, encara hi ha llum en el que queda i en el que està per venir.

“EL BARRI” parla de la nostàlgia que evoca la vida d’un barri d’abans, ple de calidesa, convivència i ritmes tranquils. A través de records quotidians, descriu la pèrdua d’aquell món proper i humà, substituït pel silenci i l’absència, mentre planteja si el veritable canvi és el del lloc o el de les persones.

Català “EL BARRI” és una cançó nostàlgica que evoca la vida d’un barri d’abans, ple de calidesa, convivència i ritmes tranquils. A través de records quotidians, descriu la pèrdua d’aquell món proper i humà, substituït pel silenci i l’absència, mentre planteja si el veritable canvi és el del lloc o el de les persones. Español “EL BARRIO” es una canción nostálgica que recuerda la vida de un barrio de antaño, lleno de cercanía, comunidad y sencillez. A través de imágenes cotidianas, refleja la desaparición de ese mundo humano y pausado, dejando paso al silencio y a la ausencia, cuestionando si el cambio está en el lugar o en quienes lo vivieron. English “EL BARRI” is a nostalgic song that recalls the life of an old neighborhood filled with warmth, community, and simplicity. Through everyday memories, it reflects the loss of that human and slow-paced world, replaced by silence and absence, while questioning whether the change lies in the place or within ourselves. Français “EL BARRI” est une chanson nostalgique qui évoque la vie d’un quartier d’autrefois, marqué par la proximité, la simplicité et les liens humains. À travers des souvenirs du quotidien, elle exprime la disparition de cet univers chaleureux, remplacé par le silence et l’absence, tout en questionnant si le changement vient du lieu ou des personnes.

és una cançó que reflexiona sobre l’evolució de l’amor i les relacions amb el pas del temps. La lletra descriu com, lluny de la intensitat inicial i de les grans promeses, el vincle es transforma en una connexió més profunda, basada en la comprensió, l’acceptació i la permanència. A través d’un to íntim i honest, la narrativa posa en valor els gestos quotidians, la convivència amb les imperfeccions i la decisió conscient de continuar junts malgrat les dificultats. El missatge central reivindica un amor madur, sostingut en el temps, que no necessita demostrar-se constantment per existir.

és una cançó que reflexiona sobre l’evolució de l’amor i les relacions amb el pas del temps. La lletra descriu com, lluny de la intensitat inicial i de les grans promeses, el vincle es transforma en una connexió més profunda, basada en la comprensió, l’acceptació i la permanència. A través d’un to íntim i honest, la narrativa posa en valor els gestos quotidians, la convivència amb les imperfeccions i la decisió conscient de continuar junts malgrat les dificultats. El missatge central reivindica un amor madur, sostingut en el temps, que no necessita demostrar-se constantment per existir.

és una cançó de to íntim i reflexiu que retrata el pas del temps i la manera com les persones avancen malgrat els dubtes, les ferides i les incerteses. Amb una mirada honesta i quotidiana, la peça posa en valor els petits gestos, les decisions silencioses i la capacitat de continuar endavant sense tenir-ho tot resolt. La música acompanya aquest viatge emocional amb una atmosfera càlida i propera, reforçant el missatge d’acceptació i resistència vital.

L’última peça de roba per recollir després d'una dècada vivint a València i ara... No vinc a arreglar vells errors sinó a fer-ne de nous... Roba estesa es divideix en quatre estades on la roba mullada es va secant lentament en una façana que va mudant de colors mentre, el terrat ens mostra la panoràmica de les altres cases que habitem o hem deixat d'habitar... La ciutat que ha acompanyat els nostres passos maldestres i que hem hagut de deixar junt amb la roba seca que hem guardat al calaix... Així, Roba estesa és un recull de poemes escrits entre 2014 i 2023 on les protagonistes són els temes clàssics de la litetatura universal que ens colpegen o ens acullen en la nostra quotidianitat. Ara els carrers de València estan lluny però els sent més a prop que mai, ací la roba tarda més en eixugar-se i el Sol no banya el rostre però, com versa l'amant "seràs la clau que obre tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada". Roba estesa és un cant jove, elemental i ple d'inseguretats, temors, amors no declarats i altres que han anat a rebolcons, tristeses i dols... Però amb tots els mots hi ha un pilar: el sentit de pertinença a la llar compartida, les cures amb els nostres, "pa formatge i vi".

Molts alumnes em diuen que els costa trobar sobre què escriure, que no s’inspiren.  El meu fill moltes tardes de diumenge s’avorreix i no és un cas especial, molts nois i noies es fan un tip d’avorrir-se. El cas especial sóc jo, que no m’avorreixo mai, que no m’acabo les imatges, les converses i els […]