Todo está en su sitio, menos tú La canción presenta una narrativa curiosa que mezcla la cotidianeidad con la introspección. A través de una estructura repetitiva, el tema enumera dónde se encuentran los objetos básicos de una casa para contrastar ese orden físico con la incertidumbre emocional de no encontrar a una persona amada. Es una mezcla interesante de géneros modernos que le da un toque experimental y fresco.

Género y Estilo Género principal: Balada Pop / Pop Alternativo. Instrumentación: La canción se construye principalmente sobre una guitarra acústica con arpegios suaves y una percusión ligera (shakers y cajón o batería suave) que entra en el segundo tercio del tema. Atmósfera: Evocativa, romántica y reflexiva. Utiliza metáforas sobre el tiempo, el fuego ("la brasa") y la conexión espiritual entre dos personas. Análisis de la Letra y Temática: La canción explora la idea de momentos que detienen el tiempo y la profundidad de la mirada humana: El Fuego como Símbolo: Se refiere al amor o a la esencia interna como una "brasa" que da calor incluso cuando el fuego externo se apaga. Conexión Espiritual: Menciona que las almas se escuchan en el silencio y que existe una "profunda conexión" más allá de las palabras. Producción: Tiene un sonido muy orgánico y "en vivo", lo que acentúa la sensación de intimidad.

Títol del Projecte: Deshibèrnia Autor: Jardí*Polar Naturalesa de l'obra: Projecte artístic multidisciplinari (Musical, Literari i Conceptual). 1. Objectiu i Concepte: "Deshibèrnia" és una obra conceptual que explora el trànsit de la memòria des de la letargia fins a la creació contemporània. El títol remet a la veu llatina Hibernia (terra d'hivern), vinculant-la al procés de "descongelar" un llegat emocional i sonor que ha romàs en hibernació en un dispositiu tecnològic "obsolet" (un iPod de l'any 2006). 2. Metodologia de Deshibernació Sonora: L'obra consisteix en la recuperació i adaptació literària al català de peces musicals emmagatzemades en les 8GB de memòria de l'esmentat dispositiu. El procés artístic es basa en l'adaptació fonètica, poètica i musical de cançons de diversos autors, transformant-les en peces noves que mantenen l'essència original però neixen sota una nova identitat cultural i lingüística. 3. L’Artefacte i la Resistència a l’Algoritme: L'obra reivindica el suport físic i la limitació tècnica com a valors artístics. Es presenta com una resposta crítica a la immediatesa de l'algoritme de les plataformes de "streaming", proposant un retorn a l'escolta conscient i al vincle amb l'objecte. 4. L’Acció Artística (Cicle de Transmissió Humana): Una característica definitòria i protegida d'aquest projecte és el seu mètode de distribució: l'obra es difondrà per primer cop mitjançant el lliurament físic del dispositiu original (l’artefacte iPod) de persona a persona. Aquesta "cadena humana" converteix l'oient en un custodi de la "Deshibèrnia" de l'autor, restaurant la temporalitat i el contacte físic en l'experiència musical. Al cap d'un temps, es compartirà digitalment. 5. Identitat Visual: L'obra es representa mitjançant la descontextualització dels elements icònics del reproductor digital (roda de control i carcassa turquesa), amb la paraula DESHIBÈRNIA com a únic títol central, simbolitzant el desgel de la memòria continguda.

Canción original compuesta por Lucía Escudero Martín, el 8 de diciembre de 2024. Letra, melodía y voz propias.

Yo quiero alzar mi voz por Palestina Mi corazón está con Palestina Esta canción ya vuela a Palestina Quiere llevar justicia a Palestina

Canción original compuesta y escrita por Lucía Escudero Martín el 16 de Julio de 2024. Letra y melodía propias. Grabada y producida de forma independiente.

Canción original compuesta y escrita por Lucía Escudero Martín el 20 de marzo de 2025. Letra y música propias. Grabación de forma independiente.

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #5 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Despiértame, tus manos en mi pelo acariciándome, pregúntame al oído si he dormido bien, y dime si en tus sueños hoy salí otra vez, si hoy salí otra vez. Despiértame, besándome despacio, no hay porque correr, escucha nuestros labios saludándose, se han echado de menos, lo sabemos bien, lo sabemos bien. Pedimos un deseo (y es peor). Desperta’t ja, i pugem les persianes que el sol pugui entrar, ja el sents a les parpelles com et va escalfant i em sembla tan preciós aquest precís instant, que seria pitjor demanar un desig. Pedimos un deseo -un desig (y es peor). (i és pitjor). Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: veu i cors, guitarres, pianos, composició i lletra Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #4 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Encara que el vent bufi terriblement, la llum de la lluna s’escola entre els taulons de la teulada d’aquesta casa en runes. Traducció i adaptació d’un haiku escrit aproximadament fa 1.000 anys per la poetessa japonesa Izumi Shikibu; a partir de la versió en anglès obra de Jane Hirshfield i Mariko Aratani “Although the wind” Although the wind blows terribly here, the moonlight also leaks between the roof planks of this ruined house. The Ink Dark Moon Copyright © 1990 by Jane Hirshfield Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: cors, guitarres, pianos, composició i adaptació haiku Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #3 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Una espurna en l’horitzó il·lumina el teu record que no s’apagarà mai. Un fil de veu a dins del cor que ens diu que ara hem de ser forts mentre ens agafem les mans. Ningú entén perquè ha passat, per què ha passat? Però haurem de tirar endavant, tirar endavant... Una espurna en l’horitzó que no s’apagarà mai, en el somriure d’un infant que amb el temps es farà gran, que estimarà i estimaran com a tu t’han estimat... que estimarà i estimaran com també tu has estimat... Una espurna en l’horitzó, el teu record, que no s’apagarà mai. Una espurna en l’horitzó. Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: cors, guitarres, pianos, harmònica, composició i lletra Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #1 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Per més que sigui hivern, primavera o tardor, quan et sento a prop és com si sempre fos la nit més suau d’agost. Sabré que si et sento a prop serà com si fos la nit més suau d’agost. Els llums de l’envelat, els ulls ens faran brillar, quan sortim a ballar... Per més que faci fred, que bufi un vent tant fort, quan et sento a prop és com si sempre fos la nit més suau d’agost. Eva Carrión: veu i cors Jordi Palà Balanyà: cors, guitarres, pianos, composició i lletra Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Raül Viana: saxo Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #1 - Part #2 "De nova forma" 2025 Lalabelweb.com Jordi Palà Balanyà: piano, composició Lluís Molas: percussions, gravació, producció i mescles Toya Legido: fotografia (Madrid, gener de 2021)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #7 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Lliscaves en l’aire, mentre el terra senyorejava de la seva jovenesa i ignorava la teva crida: - Abraça’m. Li deies. L’edat t’ha eixugat el verd de la vida sotmesa a la vara dels astres. El pes de la bellesa s’ha esmunyit en les mirades de l’estiu. Només et queda el cruixir de fulla seca i l’aplom de qui ha libat la mel dels dies lluminosos. Ara, uns ulls amables t’albiren puntejant en la brisa i dansant amb música de tardor. Només et queda el cruixir de fulla seca i l’aplom de qui ha libat la mel dels dies lluminosos. Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra centenària, mellotron Ferran Resines: baix, mellotron Teresa Nosàs: poema original [Rajola Escofet, disseny d’Enric Moya] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #6 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Les ombres s’atrinxeren en la nit, la nit més freda que recorda el món; des del refugi dels llençols del llit, estèrils estendards contra els malsons. Les ombres s’atrinxeren en la nit, i ja no puc fer veure que no hi són; ensorren murs que aixeco amb els coixins, s’acosten sense treva i cada cop són més a prop. Jo voldria volar per l’aire i fugir amb tots els ocells aquesta nit, no tenir por dels fantasmes, saber com aturar-los si ens abracem ben fort aquesta nit... Per volar junts enlaire i fugir amb tots els ocells aquesta nit, no tenir por dels fantasmes, sabré com aturar-los si ens abracem ben fort aquesta nit, sabré com aturar-los. Jordi Palà: veu, guitarra acústica 1960's, mandolina, mellotron Ferran Resines: guitarra centenària, piano, mellotron, baix [Rajola Orsola, Solà i Cia] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #5 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Sabates de cristall, pestanyes de luxe, amb lo bonica que ets... Llàgrimes dins del meu vi, però amb aquests ullassos, no veus el que ets per mi? Batuts i pastissos... Soc un àngel il·lusori, soc una fira delirant, però avui sabràs el que penso: no vull que t’ho preguntis més. No tens ni idea d’on vinc, tampoc sabem cap on anem, fluint amb l’aigua del riu de la vida, dues branques a la deriva. Porta’m amb tu, et portaré amb mi, no ens enfonsarem, fluint amb l’aigua del riu de la vida, dues branques a la deriva. No em coneixes a hores d’ara? Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra acústica, mellotron, traducció i adaptació poema original David Jewell. Cristian Pallejà: guitarra acústica Ferran Resines: piano, baix [Rajola Orsola, Solà i Cia, disseny de J. Llongueras] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona) [Manuscrit original del poema de 1990, cortesia de David Jewell] Daydream delusion, limousine eyelash oh baby with your pretty face. Drop a tear in my wine glass, look at those big eyes, see what you mean to me: sweet cakes and milkshakes... I’m a delusion angel, I’m a fantasy parade, I want you to know what I think, Don’t want you to know anymore... Don’t want you to know anymore. You have no idea where I come from, we have no idea where we’re going, lodged in life like branches in a river, flowing downstream, caught in the current. I’ll carry you, you’ll carry me, that’s how it could be., lodged in life like branches in a river, flowing downstream, caught in the current. Don’t you know me, don’t you know me by now.

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #4 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Sortint de casa, sense pressa, la pluja va afluixant. Una altra tarda, i ja en van tantes, des de que ens vam trucar. L’antic rellotge a la façana que ningú arregla mai i el vell quiosc segueix tancat. Passant de llarg aquell cinema de nom italià, que té els neons il·luminats. Un rere l’altre, els teus passos, avui han evitat recorreguts habituals. I tu amb les mans a la butxaca sense cap rumb fixat: deixant-te portar... Les ombres llargues del capvespre en la quietud d’un parc. Les bicicletes, fent drecera, passen a prop del llac. Sobre la gespa, una parella, una senyora en un banc de cua d’ull se’ls va mirant. Pujant-te el coll de la jaqueta i somrient d’amagat mentre segueixes caminant. Un rere l’altre, els teus passos, avui han evitat recorreguts habituals. I tu amb les mans a la butxaca sense cap rumb fixat: deixant-te portar… Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra centenària, mellotron, cadira Cristian Pallejà: guitarra acústica, baix, percussions Ferran Resines: guitarra centenària, baix [Rajola Escofet, disseny de Joan Fabra i Oliver] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #3 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Et vaig veure arribar, la mirada perduda, la maleta a la mà. No vaig saber fer veure que no t’estava esperant. Mirant-te de reüll, preguntant-me si hauries passat full. Mirant-te de reüll. I parlaríem de l’amor, de com aprendre dels errors, de com seguir dissimulant les pors que no se’n van. I parlaríem de l’amor, de com aprendre dels errors, de com seguir dissimulant les pors que no se’n van però que ja no ens fan mal. Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra acústica Cristian Pallejà: guitarra acústica Ferran Resines: piano, teclats, baix elèctric [Rajola Fábrica de mosaicos La Catalana, Fernández y Cia] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #2 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Les hores que passen mentre tu no hi ets, toco la guitarra, et somio despert. Componc en veu baixa sense massa encert, t’escric un missatge, em respons “jo també”... De sobte veig... ...veig un reflex a la paret que segueix cada moviment de la guitarra i al moble de darrere meu, la seva ombra segueix la mateixa dansa, mentre no hi ets. Les hores avancen massa lentament, repiquen campanes, ja deu faltar menys. El sol ja s’amaga i encara no vens, s’escola dins casa un fanal encès... De sobte veig... ...el teu perfil a la paret que es va fent gran a poc a poc mentre t’atanses i ja sento darrere meu, la teva veu cantant aquesta tornada. Dues passes més i ens podrem fer en un segon tots els petons que ens hem perdut les hores que hem passat sense pensar en res més que aquest moment. Les hores que passen mentre tu no hi ets. Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra acústica Cristian Pallejà: guitarra acústica Ferran Resines: piano, teclats, baix elèctric [Rajola Butsems] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

jardí*polar L.P. "Teòrica del Secret" Tema #1 - Part #1 "De colors hermosos" 2025 Lalabelweb.com Quan vam despertar, després de tant de temps, ningú sabia on era ni recordava el seu nom, sentíem l’emoció del primer foc cada segon. Els ulls llampegant, mirant intensament, a cada parpelleig se’ns presentava un repte nou, volíem inventar-ho i descobrir-ho tot de cop. Va ser meravellós sentir totes les veus cantant alhora, va ser fascinant poder sentir-se part d’aquesta història. L’increïble coincidència de trobar-se al lloc i moment adequat, l’improbable circumstància de tenir tots els somnis a l’abast. Ara mirem enrere i recordem aquells moments, amb la mirada clara i tot el que ara ja sabem, imaginant allò que podríem haver fet diferent. Però pensant-ho bé, a qui li importa ara mateix, si per més que es vulgui no canviarà el que està fet? Tampoc estem tant malament! Va ser meravellós sentir totes les veus cantant alhora Va ser meravellós sentir totes les veus cantant alhora, va ser fascinant poder sentir-se part d’aquesta història. L’increïble coincidència de trobar-se al lloc i moment adequat, l’improbable circumstància de tenir tots els somnis a l’abast. Una energia, una sinergia, la precisa convergència de tots els astres alineats... L’irrepetible circumstància de tenir tots els somnis a l’abast. Va ser meravellós, va ser fascinant. Jordi Palà Balanyà: veu, guitarra centenària, mandolina Cristian Pallejà: guitarra acústica, percussions Ferran Resines: guitarra centenària, baix, percussions [Rajola Escofet, disseny de Carles Pellicer] Col·lecció particular de Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

“Tornem-hi” és una cançó que combina una lletra honesta i propera amb una sonoritat mediterrània càlida i accessible. El text parla del moment de reprendre el camí després d’una pausa vital, transmetent la idea que no cal tenir-ho tot resolt per continuar avançant. A través d’imatges quotidianes i un llenguatge senzill, la lletra construeix un missatge d’esperança realista, on els dubtes i les incerteses formen part natural de la vida. Musicalment, la peça es desenvolupa en un estil mediterrani amb influències de folk pop, amb una base rítmica suau però constant que aporta moviment i llum. La instrumentació, basada en guitarres acústiques, percussió lleugera, baix i petits elements melòdics com l’acordió o les cordes, crea una atmosfera orgànica i propera. La interpretació vocal, amb una veu masculina càlida i expressiva, reforça el caràcter narratiu de la cançó, mantenint un equilibri entre emoció i naturalitat. El resultat és una peça que convida a seguir endavant amb senzillesa i autenticitat, convertint el gest de “tornar-hi” en una actitud vital.